Point Blanck / A boca de
canó:
“Walker es un hombre emocional y primitivo.”
...Lee Marvin es
Walker, el cazador y el cazado.
– ¿Aterrorizas a toda una estructura financiera por 93.000 dólares?
No, Walker: ¿Qué quieres de verdad?
–
Yo sólo quiero mi dinero. Sólo mi dinero.
[...]
–
¡Eres negativo y destructivo Walker, no puedes ir por el
mundo haciendo cosas así! Díme, ¿qué quieres?
...Walker es capaz
de provocar fuertes reacciones.
– Lo que quieres de mí, Walker, se supone que está muerto.
El cinema
nord-americà dels anys seixanta és un cinema profundament –i críticament– polític
i moral. John Boorman, entre tants altres, n’és un dels referents paradigmàtics. Qualsevol de les
seves pel·lícules reflecteix reflexions, processos socials i posicionaments personals –que són també col·lectius– situats al cor de les experiències de
la condició humana i de l’individu. Aquí Boorman, amb Lee
Marvin i Angie Dickinson, traça un relat despietat en què la diferenciació de la dominació
capitalista i del poder de les corporacions industrials es desdibuixa del tot. Un film magistral.
La vida a boca de canó.
La vida a boca de canó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada