Centre d'Estudis d'Etnologia Extraterrestre / The CEEE Experience

The CEEE Experience (2005): 1/3.

The CEEE Experience (2005): 2/3.

The CEEE Experience (2005): 3/3. 

CENTRE D’ESTUDIS D’ETNOLOGIA EXTRATERRESTRE / 

THE CEEE EXPERIENCE

[EL VIDRE AL COR, 3-V-2016]

Gerard Horta

Els tres enllaços penjats a dalt condueixen als tres capítols –d’entre 7.15 i 9.33 minuts cadascun– que componen The CEEE Experience (2005), obra col·lectiva dels companys i companyes de la Universitat de Barcelona adscrits a l’Associació d'estudiants d'Antropologia de la UB i autors de Tribaalitats. revista de pensament salvatge i del programa de Ràdio Contrabanda “El Rizoma Malinowski”.

The CEEE Experience aborda el que seria la fundació i el desenvolupament del Centre d’Estudis d’Etnologia Extraterrestre a l’antic Parc Científic de Barcelona –entre la Diagonal i el Camp Nou– com a obertura imperativa que tot antropòleg social es veu impel·lit a travessar: la penetració dins l’univers laboral en el marc inestable i dinàmic dels nous vincles que la humanitat estableix amb societats alienígenes i formes d’intel·ligència que ens resulten noves. En un context de fragilitats pedagògiques extremes, en què l’estudi de l’antropologia social és segregat de l’educació en escoles i instituts a tall d’infecció crítica la presència de la qual cal foragitar de les aules, The CEEE Esperience ens obliga a revisar la funció que la societat catalana i occidental ha reservat històricament a l’antropologia social. Així, la nova disciplina de l’etnocosmologia s’acaba erigint no solament com una sortida professional col·lectiva, sinó com l’únic mitjà capaç de garantir la possibilitat d’harmonitzar les relacions socials a escala interstel·lar en termes, ehem, profitosos per al gènere humà.

L’ensinistrament teòric, metodològic i corporal –sense excloure’n les dimensions militars– a què la disciplina etnocosmològica sotmet els seus deixebles, a bastament avesats a les contingències –èxits i fracassos– del treball de camp en aquest feixuc camí de la preservació de l’espècie enfront de les sempre potencials amenaces alienígenes, converteix el CEEE en una institució científica central: pal de paller de la recerca, en efecte, però també del conreu cooperatiu i estratègic d’una nova edat daurada, tant per a l’antropologia social com per a la humanitat.

La pel·lícula –això és cert–, fou presentada per aquests companys i companyes a la primera conferència organitzada pel Moving Anthropology Student Network (MASN): “Connecting Europe – Transcending Borders”, que es dugué a terme del 3 al 6 de novembre del 2005 a Ottenstein (Àustria). L’èxit que obtingué en aquest congrés europeu de joves estudiants d’antropologia social fou formidable, i n’hi ha que sostenen que fou motiu d’arribada als anys següents de nombrosos estudiants Erasmus atrets, si no captivats, per l’extraordinàriament agosarada racionalització acadèmica d’aquests estudiants posteriorment llicenciats.

D’altra banda –ens ho recorda el Professor Bacterio– el recluta Ijon Tichy es referí ja aleshores a The CEEE Experience com una expressió de l’avantguarda dadaista contra el que havia de ser la implantació del Pla Bolonya, que en el marc posterior de desenvolupament de l’anomenada Estratègia 2015 ha conduït les universitats públiques catalanes a l’estat actual: penetració de grans grups econòmics als consells socials universitaris, precarització laboral i salarial extrema de milers de professors associats, manca d’estabilització, degradació laboral i salarial o acomiadament de professorat lector amb més de deu anys d’experiència docent i investigadora, i segregació econòmica de l’alumnat de classe treballadora a causa de l'augment de taxes de matriculació en graus, màsters i doctorats. En nom de la falsa equiparació entre societat i mercat laboral, la societat catalana continua sense debatre quina ha de ser la funció social de la universitat pública, quins són els models pedagògics que hi han de regir i quin és el paper del coneixement científic en els processos col·lectius de canvi i transformació social.

La visió dels tres curts resulta commovedora i no m’amagaré de reconèixer els plors, les rialles i les demolidores sensacions que em provoquen cada cop que els revisito. Als diversos capítols hi trobaràs l’antiga Biblioteca de Filosofia de la UB, arrasada arran de la construcció del Parc Científic i anomenada popularment –no podia ser d’una altra manera– “l’OVNI”.

Tot seguit, aporto el text que el cap del CEEE –Dr. Wenceslao Solís– redactà en qualitat de presentació de l’etnocosmologia i del paper que el CEEE li atribueix. Agraïm al Dr. Solís que ens permeti reproduir-lo.

Ethnocosmolgy, the future of Anthropology

DR. WENCESLAO SOLÍS

Alarmism is a widespread disease in the hypochondriac world of Anthropology. Many people attack the most classic foundations of our discipline with fallacious and llegedly modern arguments. Only a blockhead would claim that our study object does not exist anymore.

On the contrary, some young anthropologists who have nothing to loose but time in the unemployment queue, look onward with optimism and see what will be our glorious gift for Ethnology. Everyday we get more information about planets, satellites and distant stars, and the number of witnesses of contacts with extraterrestrial life are steadily increasing. Of course the university does not pay attention to this development ,and cedes the field to the study and observation to journalists, amateurs and freaks, thus trivializing it to shaming extremes. Sooner or later there shall be no choice but to admit that we are not alone in the universe. And who is going to study our new neighbours then?

In the light of such a magnificent social and cultural otherness, it will be expected of anthropologists to take over a leading role. But if there is no previous work done, there will be nothing but silence and ridicule. Just like a century ago, when investigators were sent by anthropology departments to the most remote places in the world, we must now train ethnographists with the theoretical basics and the practical tools that enable them to contact new forms of intelligent life.

As long as our universities do not take this step forward, the recently constituted Extraterrestrial Ethnology Study Center (EESC/CEEE) will continue to promote and facilitate the development of this new and special field of study. This new startup of anthropology will put the next generations of ethnocosmologists in the position to live a new golden classical age of our science. In a few years, as a result of our efforts, we will be discovering how Selenites practice Kula, which is the martian pantheon or which are the basis of family on Alpha-Centauri.