Astronauta rimador

Minut 48.30. Al Liceu de Barcelona (30-III-2008).

ASTRONAUTA RIMADOR

 (Antònia Font)

Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,
pressions, nivells d’oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses, astre incombustible. Déu de s’univers,
no me diguis que me deixes, aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d’un sistema podrit d’agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres
me mor de ganes.
Som s’astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som s’astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrere fins a nou i qui marca sa marca
qui dóna es sust i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
que és una droga dura i que és una droga fina,

9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ignició
I controla! que un led vermell s’encén.
Controla! que un led vermell s’encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos de sa Lluna:
jo i en Simó, científics astronautes, dedicàvem ses paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa? Sa pena me deixa fet una puta braga i me costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
Leds vermells m’enrevolten, controlen cada peça
d’un transbordador filigrana i no fallen o gairebé no fallen
ses màquines perfectes Macintosh.
I sa finestra, i estrelles que se precipiten, iogurts de merda seca,
s’univers desconegut és una cadena d’esdeveniments
que ens afecten més o menys.
I es xòfer des vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
I sa cuina se posa a mil i es menjador se peta i el cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou,
i ningú li ha explicat ni què ha de fer i les bosses de fems son allà
i ningú les tirara o què! Que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà un multa i xaparà es negoci... que m’és igual que això només ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot això a jo me sua sobiranament sa polla.
I què anava a dir...?
Som s’astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som s’astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu roja,
creu verda, semàfor no t’assustis company de carretera
amic per sempre més.