Andrzej Zulawski in memoriam: la vida a tot o res (Possessió, 1981)

 

ANDRZEJ ZULAWSKI IN MEMORIAM:
LA VIDA A TOT O RES
(POSSESSIÓ, 1981) 
[El vidre al cor, 4-VII-2015]
Gerard Horta

Del miler de pel·lícules que vaig veure entre l’adolescència primerenca i la diguem-ne joventut –entre el 1977 i tots els vuitanta–, algunes eren més aviat raretes, si no molt molt molt raretes... Jo era llavors un postmarrec amant empedreït del cinema –continuo sent-ne–. No recordo si aquesta la vaig veure sol o acompanyat de l’Albert, el Mixo, el Trinyic o l’Harmonia Carmona, companya estimada de l’Isabel de Villena que se n’anà aquest estiu passat. Sí que recordo que fou a l’Spring, al passeig de la Bonanova, que era un dels cinemes que feia programes dobles de pel·lis que en deien d’assaig i que era a tocar de l’escola, la qual anava llogant edificis atrotinadots diversos i així exploràvem cada pocs cursos nous territoris. La qüestió és que en acabar de veure la pel·li vaig aixecar-me per anar directament cap a la microbarra de l’Spring, vaig demanar una cervesa i encara contemplo el meu pols ballant de tensió en sostenir el got: el viatge continuava. Tremolava tant que vaig abocar cervesa a la barra. Uff...

Possessió és una obra despietada i molt més inquietant del compte, dirigida per Andrzej Zulawski i protagonitzada per Isabelle Adjani, Sam Neill i Margit Carstensen. S’estrenà el 1981 –res a fer davant d’una crítica benpensant i enfangada–. Desconec com afectà el rodatge la Isabelle Adjani, que hi fa un paper sensacional, extremament pertorbador... ella cada cop s’anà tancant més i més a la mirada pública. Possessió en tota regla, monstruosa, irracional, ferotge i tan profundament humana...

***

Post scriptum (20-II-2016): Dimecres passat (17-II-2016) morí a París Andrzej Zulawski. No crec que valgui la pena dir-ne res tret de mencionar els films que en vaig veure, és a dir, crec que el que té sentit és que vegis les seves pel·lícules. A més de Possessió, em vénen directament a la ment dues obres per mi centrals de la segona meitat del segle XX: L’important és estimar (1974), amb la immensa Romy Schneider, Fabio Testi, Claude Dauphin, Jacques Dutronc i... algú que no sol esmentar-se, el superb Klaus Kinki; i La dona pública (1984), amb Valérie Kaprisky i Francis Huster.

Lamentablement, la passió brutal de Zulawski no és reconeixible en cap altre director. Almenys jo no l’he retrobada mai, enlloc. Un cinema que et du enllà, molt més enllà del vertigen, capaç de conduir-te als abismes de l’ànima en societat, no resulta fàcil de pair en el marc de l’adotzenament ideològic co·lectiu d’Europa. Colpidor, lúcid, poètic, implacable Zulawski mirant de desxifrar els codis ocults, innombrables, de totes les vides que mantenim empresonades a fi que no peti tot amb el seu aflorament sobtat, font múltiple de destrucció i de creació. Qui té el coratge d’invocar la vida que brolla rere la boca de l’infern, de la més absoluta i quotidiana normalitat?

Per poc que puguis endinsa-t’hi, amara-t’en, vibra i remou-te amb aquest cinema, no te’n penediràs. Això sí, no en sortiràs immaculat –d’això es tracta: un altre polonès, l’antropòleg Bronislaw Malinowski, en digué la carn, la sang i els batecs...–.

La vida a tot o res.

Romy Schneider (tràiler de L’important és estimar, 1974). 

Valérie Kaprisky (imatge de La dona pública, 1984).

...només he viscut alguna cosa semblant al tremolor de Possessió amb Eraserhead (David Lynch, 1977) en una sessió nocturna al Casablanca dels Jardinets de Gràcia, per l’estrena el 12 de desembre del 1980: el film em va anar carregant fins que vaig vomitar tot el que havia menjat a l’última setmana, crec que ho vaig ficar tot a la tassa de vàter del cinema. Hi havia arribat completament begut i col·locat, però molt, i el xoc de veure allò fou brutal. Una altra experiència als lavabos del Casablanca fou en sortir de veure una pel·li francesa de la qual no recordo el títol, però amb una tensió psicològica creixent que en feia un infern humanoide en tota regla. Fent un pixum sincrònic amb el Ramon, company ja des dels 4 anys, mentre miccionàvem i eliminàvem tensions sota la forma de residus líquids orgànics ens vam mirar als ulls i vam ser posseïts sota un atac de riure delirant i sorollós. Vam començar a bramar i a plorar amb els rostres desencaixats i un home que va entrar al lavabo, en veure com ens recargolàvem, gemegàvem i sanglotàvem de riure amb llàgrimes als ulls va fer marxa enrere sols obrir la porta, espantat com si fóssim uns empestats. Ho escric per fixar el record.

Zulawski.

Escrits (antropologia, poesia, premsa)

ESCRITS

(ANTROPOLOGIA, POESIA, PREMSA)

[El vidre al cor, 18-X-2017]

Gerard Horta

Per un segon m’ha fet la impressió –he tingut la sensació– que me n’anava, i m’ha fet il·lusió mirar enrere per recomptar lletres agrupades. Totes elles han estat segregades les unes de les altres, classificades i distribuïdes en quatre àmbits els quals, en realitat i com la vida mateixa, s’encavalquen dinàmicament: antropologia, poesia, articles de premsa i ressenyes de llibres. Aquesta relació és incompleta, a poc a poc hi aniré afegint la resta de textos i –en els casos que sigui possible– cercaré els enllaços que possibiliten accedir-hi (una bona part del material de premsa ha estat reproduït en aquest bloc).

Es tracta, al capdavall, de posar idees en circulació.

***

Textos (de lluny o de prop) antropològics

(llibres, capítols de llibres, articles en revistes d’antropologia

i ciències socials)

HORTA, G. (2017) “Road Crashes Involving Hiace Vans in Cape Verde”. Modern Africa. Politics, History and Society, 5 (1): 83-108.

HORTA, G. (2017) “La Capdepera espiritista: racionalisme místic i emancipació social”, dins J. TERRASSA, L’espiritisme a Capdepera (1868-1936), pàg. 175-185. Palma: Edicions Documenta Balear.

HORTA, G. (2016) “Sobre la capacitat de les societats de construir el seu propi panteó de déus… i de creure-hi”. Perspectiva escolar, 388: 19-22.

HORTA, G. (2016) “Spiritism, Violence, and Social Struggle in Late Nineteenth-Century Catalonia”. Social Evolution & History, 15 (1): 85-110.

HORTA, G. (2015) “Antropologia das estradas na ilha de Santiago (Cabo Verde)”. Revista Cabo-verdiana de Ciências Sociais, 2: 333-344.

HORTA, G. (2014) “L’espiritisme català: potència popular a l’encalç d’una vida diferent per sempre”, dins P. BONET (dir.) Josefa Tolrà. Mèdium i artista, pàg. 111-122. Mataró: Ajuntament de Mataró.

HORTA, G. (2014) “El moviment com a principi dinàmic de la societat”, dins ¡Cataluña termina aquí! ¡Aquí empieza Murcia!, pàg. 83-93. Barcelona: Sitesize.

HORTA, G. (2014) “El malalt com a culpable”, dins El preu de la salut. Interessos, classe i model sanitari, pàg. 76-84. Barcelona: Espai Fàbrica.

HORTA, G.; MALET, D. (2014) Hiace. Antropología de las carreteras en la isla de Santiago (Cabo Verde). Barcelona: Pol·len.

HORTA, G. (2013) “Interurban Collective Transport and Road Crashes in Santiago, Cape Verde”. Etnográfica. Revista do Centro de Estudios de Antropologia Social, 17 (1): 77-95.

HORTA, G. (2013) “La joventut als carrers o l’Estat contra la societat”. Debat Juvenil. Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, 98: 10.

HORTA, G. (2012) “Representació i deliri”, dins Què se n’ha fet de la veritat? Què se n’ha fet de la revolució?, pàg. 154-163. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

DELGADO, M.; PADULLÉS, J.; HORTA, G. (dir.) (2012) Lluites secretes. Testimonis de la clandestinitat antifranquista. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

HORTA, G. (2011) “Transformaciones urbanas en la isla de Santiago (Cabo Verde). Procesos sociales relacionados con la siniestralidad viaria”, dins XII Congreso de Antropología. Lugares, tiempos, memorias. León: Federación de Asociaciones de Antropología del Estado Español.

HORTA, G.; DELGADO, M. (2011) “L’exclusió com a pretext: ordre i gentrificacióa la ciutat contemporània”, dins Els fantasmes de l’exclusió. Ordre, representacions i ciències socials a la ciutat contemporània, pàg. 107-113. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

HORTA, G. (2010) Rambla del Raval de Barcelona. De apropiaciones viandantes y procesos sociales. Barcelona: Intervención Cultural/El Viejo Topo.

HORTA, G. (2010) “Barcelona’s Rambla del Raval: Public Space and Passers-by”, dins The Walker and the City“, pàg. 187-204. Lisboa: Associaçao de Cidadaos Auto-Mobilizados/Friedrich-Ebert Stiftung/Instituto da Mobilidade e dos Transportes Terrstres.

HORTA, G.; ANTEBI, A.; CARDÚS, L.; GONZÁLEZ, P; PUJOL, A.; YANES, S.; MALET, D. (2010) “La Barcelona turistitzada. A Voltes. Pels itineraris turístics de Barcelona (1908-2008)”. Revista d’Etnologia de Catalunya, 36: 126-135.

HORTA, G. (2009) “Breu apunt des de l’Antropologia Social sobre les pràctiques de classificació”, dins Archivo FX. La ciudad vacía. Política, pàg. 293-298. Barcelona: Fundació Tàpies.

HORTA, G. (2009) “Sitesize. Les dimensions dels llocs”, dins La comunitat inconfessable, pàg. 169-191. Barcelona: Institut Ramon Llull.

HORTA, G. (2009) “Replicació social extrema a Badia del Vallès”, dins Archivo FX. La ciudad vacía. Política, pàg. 299-315. Barcelona: Fundació Tàpies.

HORTA, G. (2009) “La Setmana gloriosa. L’espiritisme i l’església en flames”, dins Tràgica, roja i gloriosa. Una setmana de 1909, pàg. 143-160. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

DELGADO, M.; HORTA, G.; LÓPEZ, A. (2009) “¿Quiénes son los humillados?”, dins La humillación. Técnicas y discursos para la exclusión social, pàg. 7-14. Barcelona: Bellaterra.

DELGADO, M.; HORTA, G. (2008) “Ariadna Pi i l’oblit”, dins Art, experiències i territoris en procés. Espai públic/Espai social, pàg. 111-113. Calaf: Idensitat Associació d’Art Contemporani.

HORTA, G. (2006) “Literatures, literaturitzacions, literalitats: societat i porteria, travessies recíproques”, dins Les porteries a Barcelona: entre l’espai públic i l’espai privat. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

BESTARD, J.; BOSSIO, G.; DÍAZ, PÀG.; HORTA, G.; MARGALL, M.; MONNET, N.; MUÑOZ, F.; ROMERO, PÀG. (2006) “Categories socials de la modernitat”, dins Les porteries a Barcelona: entre l’espai públic i l’espai privat, pàg. 127-148. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

BOFILL, S.; HORTA, G. (2005) “Nacions vs. Estats”, dins Nacions vs. Estats. Barcelona, Icària-Institut Català d’Antropologia.

DELGADO, M.; HORTA, G.; MONNET, N. (2005) “El poder del carrer”, dins Cops de gent. Barcelona, 1890-2003, pàg. 10-17. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

HORTA, G. (2004) L’espai clos. Fòrum 2004: notes d’una travessia pel no-res. Barcelona: Edicions de 1984.

HORTA, G. (2004) Cos i revolució. L’espiritisme català o les paradoxes de la modernitat. Barcelona: Edicions de 1984.

HORTA, G. (2004) “Porters i porteries a Barcelona. Un procés social entre l’espai públic i l’espai privat”. Revista d’Etnologia de Catalunya, 25: 141-143.

HORTA, G. (2004) “Adorar imatges, venerar relíquies, menjar persones, devorar déus: connotacions teoantropofàgiques del catolicisme”. Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia, 2.

HORTA, G. (2004) “Espiritismo y lucha social en Cataluña a finales del XIX”. Historia, Antropología y Fuentes Orales, 31: 29-50.

HORTA, G. (2004) “Espiritismo y carisma. Orígenes carismáticos del liderazgo en el espiritismo europeo del siglo XIX”. Gazeta de Antropología, 20.

HORTA, G. (2003) “Cos i revolució. L’altra modernitat de l’espiritisme català”. L’Avenç, 286: 14-21.

HORTA, G. (2003) “El porter davant de l’abisme”. Arxius de Ciències Socials, 9: 187-197.

BESTARD COMAS, J.; BOSIO, G.; DÍAZ, PÀG.; HORTA, G.; MARGALL, M.M.; MONNET, N.; MUÑOZ, F.; NÚÑEZ, L.; DE LA PEÑA (2003) “Habitatge i espais intermediaris: de porteries i porters a Barcelona”. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 146 [117].

HORTA, G. (2003) “Estils de vida saludables?”, El Contemporani, 27: 72-78.

DELGADO, M. (coord.) (2003) Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1951-2000). Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

HORTA, G. (2002) “Verdaguer: entre la identitat i la identificació”. L’Avenç, 270: 72-77.

HORTA, G. (2001) De la mística a les barricades. Barcelona: Proa. XXII Premi Carles Rahola d’assaig (per unanimitat del jurat).

HORTA, G. (2001) “L’espiritisme català i la modernització: dels espiritualistes místics del segle XIII als ocultistes del XIX”. Afers, Fulls de recerca i Pensament, 38: 191-211.

Poesia

• (2005) Balada de l’holandès errant (fauleta per a quasi-cadàvers). Barcelona: Edicions de 1984.

• (2000) Nit a Chiapas. Barcelona: Empúries.

• (1995) L’erecció de l’instint espiritual (o l’amor dels trobadors). Argentona: L’Aixernador.

• (1991) Queda’t a Macau i aprèn-ne! Argentona: L’Aixernador.

Articles dins premsa (en paper i digital) sobre antropologia, ciències socials i cultura

[Falta afegir-hi del 2008 a l’actualitat]

• (25-VI-2007) “IPEC: 13 anys de recerques sobre la societat catalana”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (25-I-2007) “De James Bond als Joaquim Horta”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (5-V-2005) “Lévi-Strauss, els mitjans de comunicació i l’antropologia”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (27-V-2004) “En record d’Andreas Faber-Kaiser”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (3-II-2004) “Quaranta cossos de negre”, EL PUNT.

• (5-VI-2003) “La incúria política contra l’antropologia en català”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (24-X-2002) “Jacint Verdaguer: en defensa de la llibertat”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (23-IV-2002) “La Catalunya de Verdaguer”, AVUI. Suplement extraordinari dedicat a Jacint Verdaguer.

• (28-III-2002) “Verdaguer i els espiritistes”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (15-XI-2001) “L’antropologia, de l’etnocentrisme a l’anticolonialisme”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (1-X-2001) “Antropologia de la imbecil·lització”, Catalunya [òrgan de la CGT].

• (1-VI-2001) “Pensar localment, actuar localment”, Catalunya, núm. 30.

• (1-IV-2001) “De la intermediació com a impostura”, Catalunya, núm. 29.

• (1-II-2001) “Volem el món i el volem ara”, Catalunya, núm. 28.

• (4-I-2001) “Huaves o mero ikooc: qui són, qui som?”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (1-XII-2000) “ONG, la gran martingala”, Catalunya, núm. 27.

• (23-XI-2000) “Dels espiritualistes místics del segle XIII als ocultistes del XIX”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (2-XI-2000) “Record de Salvador Seguí i Rubinat, avantguardista”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (1-X-2000) “No podem ser si no som lliures”, Catalunya, núm. 26.

• (21-IX-2000) “Autònoms, cultes, referencials: teatre en català sota el franquisme”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (21-IX-2000) “Llibreria-editorial Millà: Les cent roses del temps (1900-2000)”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (1-VIII-2000) “Models culturals i moviments socials”, Catalunya, núm. 25.

• (4-V-2000) “Ressons historiogràfics”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (2-III-2000) “Blade Runner Blues”, AVUI. Suplement setmanal  de Cultura.

• (17-II-2000) “Xamanisme metasònic a la Plaça de Sant Jaume”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (20-I-2000) “Folklore i cultura popular: entre el silenciament i l’avantguarda”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (2-XII-1999) “Carretera asfaltada de dues direccions”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (30-IX-1999) “Llegat d’un navegant de la percepció”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura.

• (23-VI-1997) “A la ciutat blanca. Lisboa”, AVUI.

• (4-XI-1996) “Crash. Pornografia industrial contra el capitalisme”, EL TRIANGLE.

•  (21-X-1996) “La censura”, EL TRIANGLE.

Ressenyes de llibres en revistes i diaris

• (23-XI-2015) “Les Barcelones rebels: el somni igualitari”, VilaWeb (Pere López, El somni igualitari de les Barcelones rebels [documental]).

• (22-VI-2007) “Insurreccions contemporànies”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (AA.DD., Momentos insurreccionales).

• (5-IV-2007) “L’emergència dels carrers”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Manuel Delgado, Sociedades movedizas).

• (17-V-2006) “ Cultura i combat per l’anarquia”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Ferran Aisa, La cultura anarquista a Catalunya).

• (11-I-2006) “ Parentiu i modernitat” AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Joan Bestard, Tras la biología. La moralidad del parentesco y las nuevas tecnologías de reproducción).

• (2-VI-2005) “Castaneda i Don Juan: el principi d’un mite”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Carlos Castaneda, Els ensenyaments de don Juan).

• (12-II-2004) “Puig del desconsol”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Antoni Marí, Tríptic des jondal).

• (22-I-2004) “Versos contraculturals”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Genís Cano, Gran xona ganxona i Poètica de la contracultura).

• (2004) “Cultura i genocidi”, Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 25: 141-143 (Joan Frigolé Rexach, “Cultura y genocidio”).

• (20-XI-2003) “Occident, totalitarisme i capital: el nexe penitenciari”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Loïc Wacquant, Les presons de la misèria).

• (25-IX-2003) “Llorens i Jordana: una reivindicació imprescindible”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Joan Cuscó, R. Llorens i Jordana. Més enllà del noucentisme).

• (11-IX-2003) “Verdaguer exorcista”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Jacint Verdaguer, Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions).

• (5-VI-2003) “Cultures, territoris, societats”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Susana Narotzky, Antropología de los pueblos de España).

• (8-V-2003) “Intensitat, freqüència i direcció de l’esperança”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Albert Sánchez Piñol, La pell freda).

• (27-II-2003) “Prosa de Verdaguer: l’extraordinària paraula”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Jacint Verdaguer, Tota la prosa).

• (2003) “Un home, una obra, una societat”, L’Avenç, 280: 76-77 (Jacint Verdaguer, Prosa. Edició a cura de Joaquim Molas i Isidor Cònsul).

• (2002) “Milers de nacions, dos centenars d’estats”. L’Espill, 12: 156-161 (Anthony D. Smith, La nació en la història).

• (VIII-2002) “De la religió com a pràctica aforística...”, Paté de Pedra (Enric Casasses, De la nota del preu del sopar del mosso i Plaça Raspall).

• (18-VII-2002) “Coca i identitat al Chapare bolivià”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Andreu Viola, ¡Viva la coca, mueran los gringos! Movilizaciones campesinas y etnicidad en el  Chapare).

• (14-II-2002) “L’art: contrapartida reveladora o res”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Joan-Francesc Yvars, L’espai intermedi).

• (7-II-2002) “L’ambició del «tercer imperi»”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Gustau Nerín/Alfred Bosch, El imperio que nunca existió).

• (17-I-2002) “La ciutat: depuradora d’individus o col·lectivitat d’éssers lliures?”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Oriol Nel·lo, Ciutat de ciutats).

• (15-XI-2001) “L’Àfrica afirmant la vida: camina que caminaràs”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura  (Lluís Mallart, Okupes a l’Àfrica).

• (11-X-2001) “Quan l’antropologia aborda la història contemporània”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Manuel Delgado, Luces iconoclastas).

• (27-IX-2001) “Alta literatura rere la boca de l’infern”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Aleksandar Hemon, La qüestió de Bruno).

• (24-V-2001) “Alexandra David-Néel (1868-1969): de la llibertat com a dret natural dels éssers”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Alexandra David-Néel, Elogio a la vida).

• (27-IV-2001) “Petició liminar de sentit”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Dolors  Miquel, Gitana Roc).

• (13-IV-2001) “Humor negre, condecoracions militars blanques”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Albert Sánchez Piñol, Pallassos a l’Àfrica).

• (11-I-2001) “Batalles perdudes, guerra inacabada”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Felip Cid, Memòries inútils).

• (4-I-2001) “Transoceànics huaves, veritablement nosaltres”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Albert Mestres, El conte de la llacuna. Mites i llegendes dels indis huave).

• (21-XII-2000) “Nedant amb la desolació i l’amor”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (César Antonio Molina, Vivir sin ser visto).

• (23-XI-2000) “Emanuel Swedenborg, entre dos mons”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Emmanuel Swedenborg, El habitante de dos mundos).

• (9-XI-2000) “De contar l’extraordinària vida quotidiana”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Albert Mestres, Vides de tants).

• (5-X-2000) “Professionals de la impostura (Societat Limitada), AVUI. Suplement setmanal de Cultura (José María Mendiluce, Por la tercera izquierda).

• (14-IX-2000) “Pastor, galàctic i anticalvinista”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Lluís Calvo, Opus Spicatum).

• (15-VI-2000) “Genets sota la tempesta”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Joan Vinuesa, L’arrel quadrada de déu).

• (8-VI-2000) “Sota les llambordes... els malsons”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (David Bassa, Quan els malsons esdevenen realitat).

• (4-V-2000) “Josep-Narcís Roca i Ferreras: eclosió del primer pensador del catalanisme contemporani”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Toni Strubell, Josep Roca i Ferreras i l’origen del catalanisme d’esquerres).

• (6-IV-2000) “Necessitat imperativa de moviment”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Mercè Sales, Els arbres caminen).

• (12-II-2000) “Còlera de déu, redempció dels humans”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Agustí Colomines, La ira dels dies).

• (20-I-2000) “Josep Robrenyo o la sàtira dels desemparats”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (J. Robrenyo, Tres peces).

• (23-XII-1999) “Guerrejant des dels Pirineus de l’ànima”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Josep Espunyes, Racó de calaix).

• (28-X-1999) “Udol llarg d’un gos selvàtic”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Lluís Serrano, Breviari).

• (30-IX-1999) “Carlos Castaneda: celebració del misteri de la vida”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Carlos Castaneda, El lado activo del infinito).

• (16-IX-1999) “Apologia del trànsit”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (R. Margarit, El  viatge).

• (8-VII-1999) “Poètiques per a un món en flames”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Albert Mestres,  A sac).

• (24-VI-1999) “Manuel Delgado o l’anomalia salvatge”, AVUI. Suplement setmanal de Cultura (Manuel Delgado, El animal público).

• (7-IX-1995) “Carlisme”, AVUI. Suplement mensual d’Història (AA.DD., Literatura, cultura i carlisme).

• (8-IX-1994) “Reflexos i clarobscurs de la tradició maçònica catalana” , AVUI. Suplement mensual d’Història (Pere Sánchez Ferré, La maçoneria en la societat catalana del segle XX, 1900-1947).

• (6-II-1994) “La confusió tràgica entre el món i la percepció dominant del món”, AVUI. Suplement mensual d’Història (Ioan P. Couliano, Más allá de este mundo).

• (2-I-1994) "Una anàlisi del carlisme des de la diversitat d’enfocaments", AVUI. Suplement mensual d’Història (Josep Maria Solé i Sabaté, El carlisme com a conflicte).

• (1994) “La maçoneria a la societat catalana del segle XX”. El Contemporani, 3: 47-49 (Pere Sànchez i Ferré, La maçoneria a Catalunya, 1868-1936).

Brevíssima selecció de conferències, comunicacions i ponències

• (2010) “Transporte colectivo en hiace y siniestralidad viaria interurbana en la isla de Santiago (Cabo Verde). Primeras notas de campo.” 7.º Congresso Ibérico de Estudos Africanos. Lisboa.

 Articles sobre potències i poders polítics

***

Tot plegat succeeix ara que retorna el totalitarisme antic que els estats emmascaren –en major o menor mesura, d’acord amb les circumstàncies–, ara que revisitem amb una intensitat renovada els períodes de censura explícita, els escorcolls en impremtes i les prohibicions imposades per la força de les armes, ara que potser arribarà el tancament de blocs i comptes de xarxes socials. És ara, doncs i també, que exposo alguns dels escrits que he anat infantant al llarg del temps. Venint com vinc de pare (Joaquim Horta i Massanés, 1930-2013), avi (Joaquim Horta i Cunill, 1905-1933) i besavi (Joaquim Horta i Boadella, 1878-1956) editors de  dotzenes de milers de llibres –i algunes revistes– en català (i en castellà) al llarg del segle XX, represaliats amb censures, segrestos d’exemplars, multes, marginacions, silenciaments i empresonaments, una manera d’honorar-nos és encoratjar tothom a difondre-ho tot, per la causa tan senzilla com inalienable de la llibertat d’expressió.

Llibre (recull d’actes i comunicacions) del

Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana 
(dut a terme del 13 al 18 d’octubre del 1906)

editat pel meu besavi Joaquim Horta i Boadella, cosa que li valgué fitxa policíaca en qualitat de “peligroso independentista catalán”.

Literalment.