Reivindicació del teatre: L'hivern plora gebre damunt el gerani

Xavier Mestres i Muntsa Alcañiz fent, magistralment, teatre.

Reivindicació del teatre:
L’HIVERN PLORA GEBRE DAMUNT EL GERANI

[Apunt inèdit, 26-X-2008]

Gerard Horta

Al Brossa Espai Escènic s’hi està representant fins al 9 de novembre una magnífica peça teatral d’Agustí Bartra, L’hivern plora gebre damunt del gerani, dirigida per Albert Mestres, interpretada per Muntsa Alcañiz i Xavier Mestres, amb Núria Mestres com a titellaire, i amb il·luminació i escenografia de José Menchero i d’un conjunt de participants en la seva creació que han reeixit a configurar una obra senzillament extraordinària. No puc sintetitzar-ne el recorregut de cadascun, però voldria expressar el meu estupor pel fet que, el proppassat dissabte, a la sala hi havia pocs espectadors. Uns espectadors commoguts al final de la funció que van aplaudir llargament, amb el cor encongit, el relat intensíssim d’una quotidiana contemporaneïtat descol·locada a mig camí de l’assentiment mesell i el risc secret.

Agustí Bartra (1908-1982).

Davant d’una inacabable caiguda lliure en què es fa prevaler dins tots els àmbits dels “espectacles culturals”, en general, la vacuïtat i la manca d’imaginació, d’agosarament i de sentit crític; davant d’una sostinguda lloança mediàtica respecte a autèntica gasòfia l’única “qualitat” de la qual és aplegar-hi actors i actrius que apareixen en serials televisius plans; davant d’una crítica adotzenada que ha invisibilitzat del tot L’hivern plora gebre...; davant d’una professió teatral ignorant i serventa dels poders públics i privats des d’un egocentrisme i un narcisisme mesquins; davant d’un públic alienat que tot ho consent, que tot s’ho empassa; davant de la basarda que em provoca la distància abissal que separa l’autoorganització combatent de la gent del teatre de la fi dels setanta respecte d’aquest present de rebaixes sense fi ni escrúpols..., davant de tot plegat m’agradaria fer una crida a veure aquesta excepcional, immensa demostració de teatre. Escric això en defensa de la tasca preciosa d’unes persones que, des dels marges d’una petita sala teatral, ens fan concebre que si el país no ha estat engolit per la més absoluta nàusea és entre altres coses per la dignitat de creacions com aquesta.

Gràcies, companyes i companys, i endavant.

Albert Mestres, director de l’obra, i Núria Mestres, titellaire excepcional.