els obrers seran INFANTs
Fa mesos que tenia pendent aquest comentari, com si es tractés de visibilitzar costosament un malson fantasmagòric. Anava a publicar-lo el proppassat 20 d’agost i topo que el Manel Delgado publica just aleshores això al seu bloc (un aclaridor i vomitiu anunci de promoció del Fòrum 2004 acompanyat d’una síntesi perfectà del que implicà a escala política i immobilirària), de manera que vaig estimar-me ajornar-ho uns dies. És un afer sobre el qual havia fet referència en un peu de foto dins una entrada anterior sobre les edicions d’antropologia en català. I remet a les beceroles ideològico-mediàtiques del Fòrum Universal de
les Cultures (aquell gran negoci especulatiu organitzat pel PentaGrup Municipal PSC-ICV/EUiA-ERC-CiU-PP, sobre el qual la Sindicatura de Comptes va fer-ne pública tota aquesta sòrdida brutícia que vaig sintetitzar aquí sense que cap dels protagonsites hagi hagut de fer front a la més mínima pena ni hagin volgut respondre les qüestions que al llarg dels anys ha anat plantejant la Sindicatura). És això, doncs:
Amb l’objectiu de traçar el que –d’acord amb la voluntat dels governants municipals de Barcelona (PSC-ICV/EUiA-ERC)– hauria hagut de configurar-se com la representació col·lectiva del Fòrum, l’Ajuntament engegà abans de la inauguració al maig del 2004 una campanya amb un seguit d’imatges que haurien de semblar-nos idíl·liques, acompanyades d’aquest text:
Amb l’objectiu de traçar el que –d’acord amb la voluntat dels governants municipals de Barcelona (PSC-ICV/EUiA-ERC)– hauria hagut de configurar-se com la representació col·lectiva del Fòrum, l’Ajuntament engegà abans de la inauguració al maig del 2004 una campanya amb un seguit d’imatges que haurien de semblar-nos idíl·liques, acompanyades d’aquest text:
“Les grues seran palmeres..., les runes seran platja..., els obrers seran
nens..., el riu serà un riu..., el soroll serà diàleg..., l’aigua serà un parc
immens..., el 2004 Barcelona serà molt millor... per a tots.”
Han passat un munt
d’anys i continuo preguntant-se si això d’“els
obrers seran nens” tenia a veure amb la implantació d’algun programa d’experimentació
biogenètica per convertir massivament la classe treballadora
barcelonesa en una col·lectivitat immensa de cossos d’infants enclaustrables
dins una mena de parc infantil permanent, del qual ens convidarien, de tant en tant, a sortir-ne només durant breus lapses de temps per
portar-nos a fer un tomb –per exemple, a
les Festes de la Mercè– a fi d’aplaudir entusiasmats les bondats de l’alcalde.
Sigui com sigui, al cap de més de 10 anys aquesta afirmació –en boca del poder polític municipal– continua resultant-me inquietant: “Els
obrers seran nens.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada