GRÂNDOLA, VILA MORENA (LISBOA, 15-IX-2012)
[25-IV-2015]
Gerard Horta
Pantalla gran. Manifestació “Que se lixe a troika! Queremos as nossas vidas!” (“Al diable amb la troika!”).
Els dos primers minuts reflecteixen el so de la multitud, que aviat comença a
cantar l’himne popular de la revolució. La càmera de la televisió portuguesa
prescindeix de fer primers plans de la gent, gairebé tot són plans
generals i de lluny. Al final, la gent crida.
Grandola,
Vila Morena
Grandola, Vila Morena
terra de fraternitat
el poble és qui més ordena
dins teu oh ciutat.
Dins teu oh ciutat
Grandola, Vila Morena
terra de fraternitat
el poble és qui més ordena
dins teu oh ciutat.
Dins teu oh ciutat
el poble
és qui més ordena
terra de
fraternitat.
Grandola, Vila Morena
a cada cantonada un amic
en cada rostre igualtat.
Grandola, Vila Morena
terra da fraternitat.
Grandola, Vila Morena
en cada rostre igualtat
el poble és qui més ordena
dins teu oh ciutat.
A l’ombra d’una alzina
de la
qual no sabia l’edat
vaig jurar
tenir per companya
Grandola, Vila Morena.
Grandola, la teva voluntat
vaig jurar tenir per companya
Grandola, Vila Morena.
Grandola, la teva voluntat
vaig jurar tenir per companya
a l’ombra
d’una alzina
de la
qual ja no sabia l’edat.
Gent sobre un tanc.
Dones, infant, homes al
carrer.
Agent de la PIDE
encerclat i detingut
a Largo do Carmo.
Homes que ploren.
Un infant mira la càmera entre
mans entrellaçades. Fotografia: Alfredo Cunha.
Mural a les parets de
Lisboa que commemora la Revolució dels Clavells.
La Celeste Martins
Caseiro tenia 41 anys el 1974. Un soldat li demanà una cigarreta. Ella no en
tenia, i com que el restaurant on feia de cambrera celebrava un any de l’obertura
i vessava de clavells, oferí un clavell al soldat, que el ficà al fusell.
Llavors tot de soldats començaren a demanar-li clavells i els carrers s’ompliren
de fusells amb clavells rojos.
Sigueu on sigueu us estimem, Celeste
i companys que vau fer de soldats.
i companys que vau fer de soldats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada