El procés de la civilització (Norbert Elias, 1977)

Norbert Elias (1897-1990).

EL PROCÉS DE LA CIVILITZACIÓ

(NORBERT ELIAS, 1977)

[EL VIDRE AL COR, 6-VII-2016]

Gerard Horta

El sociòleg alemany Norbert Elias escrivia fa 40 anys això que citem a baix. Afirmava que ens trobem sota el procés de construcció de la civilització (la civilització com a construcció de pràctiques igualitaristes en un context de justícia social enfront del domini, l’explotació i la violència intraestatal i interestatal sota referents liberals). Dit d’una altra manera: Occident, Europa, no som encara una civilització mentre no arribem a resoldre totes les formes d’explotació i de diferenciacions jerarquitzadores. D’alguna manera, reencarnava concepcions polítiques col·lectivistes –anarquistes i comunistes– procedents del XIX d’acord amb les quals on té lloc l’explotació i la inferiorització d’un grup social sobre un altre no hi ha civilització. Elias ho argumentava en aquests termes: 

“Només quan s’hagin resolt i superat aquestes tensions interestatals i intraestatals podrem dir amb major raó de nosaltres mateixos que som civilitzats. [...] Solament aleshores podrem assegurar que, en comptes de ser una excepció, és una regla el fet que l’ésser humà troba aquest equilibri del seu esperit que solem definir amb grans paraules com «felicitat» i «llibertat»; un equilibri durador, o, més aviat la congruència entre el seu quefer social, entre les exigències de la seva existència social d’una banda, i les seves inclinacions i necessitats personals de l’altra. Només quan l’estructura de les interrelacions humanes tingui aquest caràcter, quan la col·laboració entre les persones –fonament de l’existència de cada individu– funcioni de tal manera que tots els qui treballen en la llarga cadena de les tasques comunes puguin assolir aquell equilibri, les persones podran dir amb raó de si mateixes que són civilitzades. Mentre no arribi aquest moment es troben en el procés civilitzatori, obligades a continuar dient: «La civilització no s’ha acabat. Constitueix un procés».”

[Vegeu-ho dins N. Elias (1993 [1977]) El proceso de la civilización. Mèxic DF: FCE, pàg. 532.]

M’ha vingut de gust recordar aquesta citació que vaig introduir a Cos i revolució. L'espiritisme català o les paradoxes de la modernitat (Edicions de 1984, 2004), perquè des d’aleshores se’m fa present al moment més inesperat, i avui l’he volguda compartir novament.