Monumento a los caídos... aterrat (Barcelona, 2005).
Heus ací la sempre viva iconoclàstia catalana.
monuments, nomenclàtor i nomenamentS
honoríficS de fills i filles
predilectes de BARCELONA
Heus ací la sempre viva iconoclàstia catalana.
monuments, nomenclàtor i nomenamentS
honoríficS de fills i filles
predilectes de BARCELONA
[EL VIDRE AL COR, 24-VII-2015]
Gerard Horta
Gerard Horta
Pel que sembla el
bust situacional no ens permet veure el bosc estructural. És el que succeeix quan les socialdemocràcies
regionalistes encadenen governs del 1979 al 2015: som davant d’una
simbolització de Barcelona deutora de les derrotes contra el feixisme i contra
els totalitarismes que el precediren. Al davant, uns governants avesats a expandir la propaganda populista, sabedors del poder de la representació mediàtica: molles per acallar les feres, detalls perquè res no canviï... nomenarem una comissió perquè ho estudiï tot plegat, potser?
Per ventura algú, algun dia,
podria plantejar-se seriosament i rigorosa d’esborrar els signes urbans
que simbolitzen l’opressió nacional, de classe i de gènere en els àmbits de la
construcció monumental, el nomenclàtor i el nomenament honorífic de fills i
filles predilectes de la ciutat, i alhora desenvolupar polítiques culturals
explicatives del sentit polític de construir la memòria social d’aquelles
persones i col·lectius que al llarg de la història de Barcelona han
cristal·litzat com a lluites populars, individuals i col·lectives, per superar
l’opressió feudal i capitalista, el procés colonial espanyol i el model de relacions patriarcal.
Això demana la
substitució, d’acord amb aquests principis, d’una bona part dels actuals
monuments, noms de carrers, plaques commemoratives i nomenaments honorífics per
d’altres que s’avinguin amb la memòria emancipadora, revolucionària i
internacionalista que pretenem honorar. Per recordar, és a dir, per tenir
present qui som, d’on venim i cap on volem anar. És el que van fer els nostres avantpassats el 1936 (fins i tot els anarquistes preservaren el monument de Jacint Verdaguer i la Sagrada Família d’Antoni Gaudí: tots dos, amics del poble.).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada