dimecres, 17 de juny del 2020

Monuments, nomenclàtor i nomenaments honorífics de fills i filles predilectes de Barcelona

Monumento a los caídos... aterrat (Barcelona, 2005).
Heus ací la sempre viva iconoclàstia catalana.
 
monuments, nomenclàtor i nomenamentS
honoríficS de fills i filles
predilectes de BARCELONA
[EL VIDRE AL COR, 24-VII-2015]
Gerard Horta

Pel que sembla el bust situacional no ens permet veure el bosc estructural. És el que succeeix quan les socialdemocràcies regionalistes encadenen governs del 1979 al 2015: som davant d’una simbolització de Barcelona deutora de les derrotes contra el feixisme i contra els totalitarismes que el precediren. Al davant, uns governants avesats a expandir la propaganda populista, sabedors del poder de la representació mediàtica: molles per acallar les feres, detalls perquè res no canviï... nomenarem una comissió perquè ho estudiï tot plegat, potser?

Per ventura algú, algun dia, podria plantejar-se seriosament i rigorosa desborrar els signes urbans que simbolitzen l’opressió nacional, de classe i de gènere en els àmbits de la construcció monumental, el nomenclàtor i el nomenament honorífic de fills i filles predilectes de la ciutat, i alhora desenvolupar polítiques culturals explicatives del sentit polític de construir la memòria social d’aquelles persones i col·lectius que al llarg de la història de Barcelona han cristal·litzat com a lluites populars, individuals i col·lectives, per superar l’opressió feudal i capitalista, el procés colonial espanyol i el model de relacions patriarcal.

Això demana la substitució, d’acord amb aquests principis, d’una bona part dels actuals monuments, noms de carrers, plaques commemoratives i nomenaments honorífics per d’altres que s’avinguin amb la memòria emancipadora, revolucionària i internacionalista que pretenem honorar. Per recordar, és a dir, per tenir present qui som, d’on venim i cap on volem anar. És el que van fer els nostres avantpassats el 1936 (fins i tot els anarquistes preservaren el monument de Jacint Verdaguer i la Sagrada Família dAntoni Gaudí: tots dos, amics del poble.).