Noemí Ayguasenosa Soro, núm. 19 per
Barcelona de la llista de
CSQP (Catalunya Sí Que es Pot) al Parlament el 2015.
CATALUNYA SÍ QUE ES POT...
(PRIMAVERA DEL 2007, CONSELLERIA D’INTERIOR)
[EL VIDRE AL COR, 12-VIII-2015]
Gerard Horta
Gerard Horta
Societat de memòria fràgil en què els mandarins d’ICV-EUiA difícilment et recordaran la intensitat repressiva de la política policíaca empresa per la Conselleria d’Interior que dirigiren del 2006 al 2010.
Recorda per exemple la primavera de plom del 2007, quan la Brigada Mòbil encerclà i de vegades traslladà d’un espai a un altre de la ciutat centenars de persones manifestants sotmeses a cops, incisions amb kubotan i humiliacions –gent (inclosa gent gran) impossibilitada de sortir del setge dels antiavalots per anar al lavabo orinant-se a sobre, gent vomitant d’angoixa, gent desmaiant-se... reclosos durant hores pels cordons de mossos–. Saura, Boada, Ayguasenosa... i TV3, Catalunya Ràdio i BTV, les seves, apartant-ne sistemàticament la mirada com sempre.
L’any 1980 els autònoms desafiàvem la impostura que entrevèiem que arrelava, i ens defensàvem del servei d’ordre de la direcció d’un PSUC que de comunista ja no en tenia res, llevat de tants militants de base de bona fe que acabarien anant-se’n. Al cap de 37 anys, els hereus dels Pactos de la Moncloa havien de disposar de soldadets majors per esclafar els col·lectius contestataris de la ciutat, i explicitaven en què consistia el seu veritable projecte ecosocialista: un grau feixistitzant de militarització dels carrers que, llevat de la dècada sencera dels anys setanta en què la bòfia disparava foc real, mai no havíem vist. No fou sols el 2007, ni la brutalitat extrema del 2009 per la repressió sobre les mobilitzacions populars contra el Pla Bolonya, fou el llarg, inacabable dia a dia d’alts càrrecs policíacs esbombant proclames totalitaristes pels mitjans públics sense que ningú no els toquès ni l’entorn d’un sol pèl en el transcurs de la legislatura. Amos dels carrers, sota la direcció d’ICV-EUiA van fer literalment el que volgueren: noces daurades dels fills de la ignorància i el feixisme amb els fills de la transició...
Arran de la informació que el company Albert Martínez de laDirecta està difonent sobre la candidata Noemi Ayguasenosa –núm. 19 per Barcelona de la llista CSQP, coordinadora d’ICV de Mataró i membre de l’executiva nacional d’ICV i del Consell Nacional d’ICV–, la qual exercí com a alt càrrec polític de la Conselleria d’Interior encapçalada per Joan Saura –període en què tres persones perderen un ull a causa de les bales de goma disparades per membres de la Brigada Mòbil–, m’ha vingut de gust reproduir la nota 56, a les pàgines 233 i 234, d’una etnografia que vaig publicar sobre la Rambla del Raval (Rambla del Raval de Barcelona, 2010, El Viejo Topo).
Recorda per exemple la primavera de plom del 2007, quan la Brigada Mòbil encerclà i de vegades traslladà d’un espai a un altre de la ciutat centenars de persones manifestants sotmeses a cops, incisions amb kubotan i humiliacions –gent (inclosa gent gran) impossibilitada de sortir del setge dels antiavalots per anar al lavabo orinant-se a sobre, gent vomitant d’angoixa, gent desmaiant-se... reclosos durant hores pels cordons de mossos–. Saura, Boada, Ayguasenosa... i TV3, Catalunya Ràdio i BTV, les seves, apartant-ne sistemàticament la mirada com sempre.
L’any 1980 els autònoms desafiàvem la impostura que entrevèiem que arrelava, i ens defensàvem del servei d’ordre de la direcció d’un PSUC que de comunista ja no en tenia res, llevat de tants militants de base de bona fe que acabarien anant-se’n. Al cap de 37 anys, els hereus dels Pactos de la Moncloa havien de disposar de soldadets majors per esclafar els col·lectius contestataris de la ciutat, i explicitaven en què consistia el seu veritable projecte ecosocialista: un grau feixistitzant de militarització dels carrers que, llevat de la dècada sencera dels anys setanta en què la bòfia disparava foc real, mai no havíem vist. No fou sols el 2007, ni la brutalitat extrema del 2009 per la repressió sobre les mobilitzacions populars contra el Pla Bolonya, fou el llarg, inacabable dia a dia d’alts càrrecs policíacs esbombant proclames totalitaristes pels mitjans públics sense que ningú no els toquès ni l’entorn d’un sol pèl en el transcurs de la legislatura. Amos dels carrers, sota la direcció d’ICV-EUiA van fer literalment el que volgueren: noces daurades dels fills de la ignorància i el feixisme amb els fills de la transició...
Arran de la informació que el company Albert Martínez de laDirecta està difonent sobre la candidata Noemi Ayguasenosa –núm. 19 per Barcelona de la llista CSQP, coordinadora d’ICV de Mataró i membre de l’executiva nacional d’ICV i del Consell Nacional d’ICV–, la qual exercí com a alt càrrec polític de la Conselleria d’Interior encapçalada per Joan Saura –període en què tres persones perderen un ull a causa de les bales de goma disparades per membres de la Brigada Mòbil–, m’ha vingut de gust reproduir la nota 56, a les pàgines 233 i 234, d’una etnografia que vaig publicar sobre la Rambla del Raval (Rambla del Raval de Barcelona, 2010, El Viejo Topo).
Hi recordava com, als temps de la utilització per part dels mossos d’armes il·legals i de
les incomptades denúncies de tortures i maltractaments, aquests segrestos policíacs de manifestacions esdevingueren una
pràctica habitual a Barcelona aquell any 2007, mentre la Rambla es prohibia com a espai de trànsit de manifestants tot preservant-la per a... turistes. Comprens per què jo, fill d’un militant del PSUC, de vegades no puc evitar anomenar feixista Joan Saura i
els seus còmplices? (com en Joan Boada, responsable polític de la detenció i criminalització de Núria Pòrtulas simplement per la seva militància anarquista, també el 2007). Com podem adjectivar-los, si no és així? Potser com a postfranquistes? Gràcies, Joans i Noemí, per recordar-nos que, en nom de la dignitat
col·lectiva, us hem d’escombrar tal com s’escombra la brossa. (I un cop més reitero la distinció que efectuo tothora entre la mala fe vividora de la cúpula directiva d’ICV-EUiA durant les tres darreres dècades i la gent que hi milita de bona voluntat esquerrana, si és que en queda gaire.)
“Tómense como ejemplo, sólo durante la
primavera del 2007, la manifestación anarquista autónoma por la tarde del
Primero de Mayo, la esquáter contra la imposibilidad del acceso a la vivienda
del 19 de mayo, la del 26 de mayo en protesta por la actuación en la semana
precedente de los mossos d’esquadra, las dos manifestaciones contra la reunión
de los jefes de Estado del grupo del G8 de los días 7 y 9 de junio, la
antirepresiva y en defensa del libre derecho a manifestación del 17 de junio
del 2007... Está por hacer un recuento de las docenas de manifestaciones
reprimidas y de los apalizamientos y las heridas –especialmente, obsérvese el
número constante de manifestantes en actitud pacífica o bien huyendo de la
policía que acaban con huesos fracturados por los porrazos recibidos
gratuitamente, a pesar de mantener una actitud corporal mansa–: véanse medios
como http://.indymedia.barcelona.org/ y La Directa. Se trata de manifestaciones
prohibidas y secuestradas por dispositivos que incluyen a veces a más de dos
centenares de agentes de la Brigada Móvil. Mediante prácticas que saciarían los
sueños de cualquier estado fascista, la conculcación reiterada del derecho de
manifestación en Barcelona hasta hoy mismo se ha mostrado sin ambages, y a su
vez sin eco mediático crítico alguno. Añádanse las dos sentencias judiciales
del 2007 en contra de la Consejería de Interior de la Generalitat por conculcar
dicho derecho respecto a dos convocatorias de la organización V de Vivenda.
Desde esa consejería dirigida por Joan Saura, se ha decidido escandalosamente
en los últimos tres años, sin debate público alguno, prohibir
el paso por La Rambla –en manos ya de los turistas– de manifestaciones críticas
con el poder establecido, violándose con impunidad los derechos políticos y
civiles de la ciudadanía barcelonesa.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada