Reflexions
i suport de la COS UB a la sectorial d'Educació de la COS arran de la
vaga del 18 de gener en escoles i instituts
[COSUB, 12-I-2017]
El
no-futur de l’educació publica d’aquest país és molt més que
preocupant, si bé ens hauria de reconfortar constatar que hi ha
companys i companyes d’educació Infantil i Primària, Secundària,
Batxillerat i altres àmbits pre-universitaris disposats a
mobilitzar-se. Les universitats públiques hem patit i patim, també,
polítiques austericides i mercantilitzadores. Tots els processos de
jerarquització, externalització i privatització encoberta que
patim a les universitats troben paral·lelismes en la resta del
sistema educatiu. A més, la baixada de la qualitat educativa
motivada per l’augment de ràtios, la degradació de les condicions
laborals i salarials dels treballadors, la manca de cobertures
d’àmbits específics que necessiten majors recursos públics,
l’empitjorament de les infrastructures educatives, el finançament
d’institucions privades amb recursos públics, l’increment
vergonyós de la pobresa de l’alumnat, etc., tot plegat repercuteix
molt negativament sobre l’educació universitària, d’on cada dia
més alumnes (que són també treballadors) són segregats per motius
econòmics. Tant sigui per la inaccessibilitat d’àmplies franges
de la classe treballadora, com per les precàries condicions per
desenvolupar uns estudis universitaris en unes condicions
acceptables, la col·lectivitat universitària no hauria de
mostrar-se miop a les problemàtiques del conjunt del sistema
educatiu públic.
Després
de quatre anys amb un dia de vaga anual a l’àmbit educatiu escolar
de Catalunya –llevat del curs passat, que no se’n va fer cap–,
la CGT ha convocat unilateralment un dia de vaga amb la intenció
–segons els convocants– d’influir sobre el procés d’elaboració
dels pressupostos autonòmics. La sectorial d’Educació de la COS
(a Catalunya) hi dóna suport, i com a secció sindical COS UB
expressem el màxim suport a les nostres companyes de COS Educació,
com també la nostra oposició frontal a l’aprovació d’uns
pressupostos vergonyants –vegeu el comunicat que COS Educació féu
públic el dilluns 9 de gener, el qual concerneix diverses qüestions
que és del tot oportú que interpretem per reflexionar-hi–.
En
primer lloc, cal assenyalar que tot procés de lluita pot començar
amb una jornada la qual pot ser de vaga. Fer-la efectiva demana
que el calendari de mobilitzacions i la taula de reivindicacions
estiguin vinculats a fi d’engegar un procés de lluita prolongat i
sostingut en el temps amb expectatives de conquerir el que es
reivindica a través d’una negociació real amb la direcció o la
patronal corresponent. Malauradament, la vaga del 18 de gener no neix
de processos assemblearis, sinó d’espais sindicals
professionalitzats. Afrontar la unitat d’acció a curt i a mitjà
termini exigeix una horitzontalitat real –assemblees de professorat
i col·lectivitat educativa–, i demana també afegir-hi una
col·laboració real entre organitzacions –amb un diàleg previ,
transparent i honest per avançar d’una manera conjunta–.
Si
ens posem en context i analitzem la trajectòria del sector, des que
els grocs rebentaren les vagues d’Interzones i la CGT del 2012 (a
les quals la COS i l’Esquerra Independentista vam donar suport) han
passat quatre cursos en què no s’ha guanyat res del perdut
llavors. Tant de pactisme professional acomodatici ha aconseguit
desmobilitzar i/o despolititzar i/o cremar un sector massa nombrós
de treballadors i treballadores. Com podem capgirar aquesta
situació, doncs? O bé la vaga del dimecres 18 és merament
simbòlica i sense efectes instrumentals posteriors, o bé ens
prenem això com un punt de partida de debò (cosa que demanaria
estendre-la a les universitats públiques). Fent autocrítica,
reconeixem que les vagues endegades a la universitat (un espai
extremament individualista) des que vam néixer el 2012 –convocades
per la COS UB–, han estat més aviat simbòliques i poc
efectives. Ens hem arribat a quedar en solitari, fins i tot sent
l’únic sindicat a convocar una vaga de professorat en solidaritat
amb els estudiants, tot i que sempre hem acompanyat aquestes
convocatòries de processos assemblearis paral·lels, i de fet junt
amb els estudiants autònoms vam aconseguir aturar l’Estatut UB,
i hem estat capaços d’endegar processos col·lectius de
lluita sostinguda que ens han permès avançar i que han obligat
instàncies de representació formal com l’anterior comitè
d’empresa a bellugar-se. Actualment, amb els companys i companyes
de la CGT, l’Assemblea de Professorat Reclamant i la Plataforma
d’Associats ens vam ajuntar a TransFormem UB i vam guanyar a les
eleccions a la tardor, malgrat que la resta de sindicats es van unir
per deixar-nos sense la presidència ni la secretaria. Tot i ocupar
una posició minoritària al comitè de PDI-laboral (17 a
12), esperem poder revertir des de l’empenta i la mobilització les
polítiques dominants dels equips de govern per dignificar
racionalment la situació del professorat i la gent becària
precaritzats.
Apel·lem
al no-futur de l’educació pública per la degradació evident de
les condicions de treball al sistema públic català, la
mercantilització devastadora i contínua de tots els àmbits de
l’educació escolar i universitària, la transferència de recursos
públics a escoles i universitats privades, i l’escandalosa
realitat de constatar que hi ha alumnat –infants i adolescents–
que estan patint desnutrició alimentària… No hi ha adjectius per
qualificar aquest procés social. Això exigeix una acció sindical
que condueixi al desenvolupament de polítiques integrals per
afrontar l’estat d’emergència social en què es troben amplis
sectors de la classe treballadora catalana i la destrucció literal
dels serveis públics (que aspirem a autogestionar i no sols a dotar
dels recursos necessaris).I no ho oblidem el deute de la Generalitat
de Catalunya amb la UB, superior als 80 milions d’euros.
Immergits
com estem en un procés que ha de conduir aquesta banda dels
Països Catalans cap a la consecució de
l’exercici d’autodeterminació a través d’un referèndum
vinculant –que garanteixi prendre una decisió sobre si
mateixa que ateny exclusivament la societat catalana– i cap a la
independència, com a secció sindical i com a sindicat de l’Esquerra
Independentista no deslligarem mai la independència dels Països
Catalans del combat per la transformació social i per l’assumpció
del poder polític per part de la classe treballadora catalana.
Amb
aquestes perspectives, podem arribar a una reflexió: els
pressupostos per al 2017 de la Generalitat, amb la Tresoreria
intervinguda per l’estat espanyol i la Unió (Bancària) Europea,
són tan absolutament lamentables per a l’educació pública com
els del 2016, el 2015, el 2014, el 2013 o el 2012. L’interrogant és
si hi ha la voluntat real de treballar per fi amb l’objectiu
real de revertir aquesta situació més enllà dels pressupostets
autonòmics, de la vaga del dimecres 18 o de la vaga convocada
per UGT, CCOO i USTEC per al 9 de febrer (que han volgut limitar-se a
ajornar per després de la discussió parlamentària dels
pressupostos).
Per
aquestes raons expressem el suport a la COS Educació a l’hora
de participar a la vaga del 18 de gener. A més, l’estenem als
companys i companyes de l’educació que hi participaran i cridem a
concentrar-nos el mateix dimecres 18 a les 12 del migdia davant del
Parlament a fi de defensar una cosa tan elemental com l’educació
pública i el seu reconeixement als pressupostos mesquins i
processistes de Junts X Decret de plantilles, Junts X l’Opus Dei i
Junts X Escola Nova 21. Encoratgem la col·lectivitat universitària
a reflexionar sobre el futur de l’educació pública i, a
continuació, a expressar el vostre suport i la vostra solidaritat
amb la gent que es mobilitzarà dimecres vinent. Al mateix
temps, animem el professorat i la resta de treballadors dels
diversos àmbits de l’educació a articular una resposta
popular organitzada que comenci a posar fi a la barbàrie capitalista
que se’ns imposa.
La
lluita és l’únic camí.
Barcelona
(Països Catalans), 12 de gener del 2017
Coordinadora
Obrera Sindical – Universitat de Barcelona (COS UB)
ub@sindicatcos.cat
/ cosub.wordpress.com / @COS_UB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada