HOMES
SENSE MEMÒRIA
[Home que espera, II, 1993]
Joaquim Horta
A en Gerard i la Laura
Embolcallem
en el silenci
la
vella saviesa de les paraules
la
veritable història d’hiverns passats
drames
ja coneguts, la injustícia, la fam.
Només
el vent, de vegades,
ens
llença al rostre cops de memòria
mentre
aus furioses picotegen les roques.
2 comentaris:
Gerard, moltes gràcies per deixar aquest poema del teu pare, tot just avui.
Salut!
Helena
Gràcies Helena!
Publica un comentari a l'entrada