Marx i Engels: contra el processisme estàtic, moviment real

Mural al port de Castelló de la Plana (Països Catalans).

MARX I ENGELS:

CONTRA EL PROCESSISME ESTÀTIC, MOVIMENT REAL

Gerard Horta

És conegut que Marx i Engels plantegen, dins La ideologia alemanya (1846: pàg. 86 i 87 de l’edició del 1987 de l’Editorial Laia, a cura de Jordi Moners i Sinyol), que “les idees de la classe dominant són en cada època les idees dominants, és a dir, la classe social que és la força material dominant de la societat n’és alhora la força espiritual dominant...”. 

Per això quan tots dos remeten a la lluita de classes com a motor de la història estan dient-nos que el conflicte i la contradicció són els principis dinàmics de la realitat social (el sí i el no, el cel i l’infern situats a l’interior de tot individu i de tota societat, com assenyalaven els gnòstics del principi de l’era cristiana o els espiritualistes místics com Jakob Böhme, els mateixos que inciten a abolir jerarquitzacions, institucions de poder i propietat privada, i que afermen el coneixement com a via transformadora i alliberadora)... de la mateixa manera que Albert Einstein entenia el moviment com el principi dinàmic de l’univers. La història, doncs, no és el suposat procés que encamina la humanitat cap al triomf de la raó, com afirmava Hegel, sinó que la història és un llibre obert, un procés que podem escriure i que rescrivim de maneres radicalment distintes. Aleshores, per a Marx i Engels, el comunisme és el moviment real que aboleix l’estat de les coses (pàg. 71):

Per nosaltres, el comunisme no és un estat de coses que hagi de ser establert, un ideal cap al qual la realitat ha d’apuntar. Nosaltres anomenem comunisme el moviment real que aboleix l’estat de coses actual.

Per ells el comunisme no és un estat ideal, sinó un principi dialèctic, és a dir, un principi dinàmic i conscient de la societat cap a la seva autotransformació contínua en el marc de la llibertat i la justícia social. La capacitat autotranscendent de tota societat a l’hora de construir-se, destruir-se, reorganitzar-se o reformular-se a si mateixa en tots els àmbits possibles és infinita: i no cal que demani permís a la societat del costat, sinó que es manifesti a si mateixa i davant d’ella mateixa la seva pròpia voluntat transformadora. El comunisme implica aleshores la transformació de l’ordre establert, la superació de la propietat privada dels mitjans de producció i de la societat de classes. El comunisme és un mitjà per possibilitar el desenvolupament del potencial de tots els éssers humans. Per això Marx sosté que fins que no assolim el comunisme, la llibertat col·lectiva, la satisfacció de les necessitats de les persones, no podrem dir que ha començat la història humana –com escrivia l’anarquista Alexandra David-Néel, “l’objectiu de la vida és viure...”–.

Et proposo que substitueixis un estat de coses que hagi de ser establert, un ideal per processisme estàtic, i comunisme per independència.

I a continuació et proposo que projectis aquest exercici ideològic en un projecte polític. Així comprendràs per què el processisme estàtic –i el que en deriva, com ara l’estabilitat parlamentària que el cronifica– és el primer obstacle per esdevenir veritablement independents. I comprendràs, més enllà de discursos i discursets, articles i pamflets, tertúlies i opinions, debats i audiències públiques, xerrades i discussions, qui defensa la independència i qui no.

L’interrogant següent és: qui la practica?

Moviment real, senyores i senyors, moviment real.