(2) EL GOVERN DE JUNTS PEL SÍ AFAVOREIX L’ENTRADA DE
FUNDACIONS PRIVADES A L’ENSENYAMENT
“Aquest
projecte intenta, per primera vegada, aglutinar iniciatives fins ara disperses
perquè siguin la llavor d’un canvi profund de tot el sistema educatiu.
L’impulsen el Centre UNESCO, la Fundació Bofill, la Universitat Oberta de
Catalunya i La Caixa.”
E. Vallory, director del projecte Escola Nova 21
És al Departament d’Ensenyament a qui correspon de
proposar “un canvi profund de tot el sistema educatiu” escoltant totes les
persones implicades en el camp de l’educació i a través dels diversos canals de
participació per fer-ho. El canvi profund de tot el sistema educatiu no
l’han d’impulsar els directius de la Caixa, de la Fundació Bofill, de la UOC o
del Centre UNESCOCAT. No sabem qui són. Ningú no els ha elegit, ni representen
els interessos de la majora i sobretot tenen males idees i pitjors intencions.
És molt greu que el Departament d’ensenyament
s’inhibeixi d’aquesta responsabilitat que afectarà el conjunt de la societat
catalana. Però encara és més greu que el Departament d’Ensenyament faci servir
aquest projecte pretesament innovador –Escola Nova 21– com a plataforma des
d’on llimar, sense esquitxar-se, la resistència que té la Llei d’Educació de
Catalunya (LEC) i el seu desplegament entre la comunitat educativa.
El Departament d’Ensenyament no està afrontant un
debat profund i de cara, negociant i cedint com li pertocaria sobre com cal
redistribuir els
recursos. En comptes d’això, està desviant l’atenció de professorat i les
famílies a un debat estèril i trampós sobre la pràctica educativa i la seva
necessitat de canvi, que farà que desviem la mirada de les necessitats reals de
les escoles, on, per exemple, infants amb una necessitat específica de suport educatiu
no reben el suport que els caldria.
Realment diu molt poc a favor d’una administració
catalana que aspira a governar un futur país independent l’escut ideològic que
ha organitzat i el verí que porta la punta de llança del seu projecte. “Escoles
de tot tipus (privades, concertades i públiques) treballant en xarxa per la
innovació de la pràctica educativa.”
Aquest projecte “innovador” al qual s’han adherit
algunes escoles (460 de les 5.446 de tot Catalunya un 8,4 % [Font: Gencat.cat,
2016) no va dirigit als infants, ni als mestres, ni a fer cap canvi substancial
a les escoles. Ni la Caixa, ni els empresaris catalans de la Fundació FemCAT,
ni la Diputació de Barcelona pagaran mai prou diners per modificar les
condicions materials (edificis, adsl, laboratoris, horts, material informàtic,
llibres, biblioteques, lavabos) ni sociolaborals (professorat ben format i ben
pagat, personal d’atenció a la diversitat, personal de serveis, etc.), que
permetin aplicar cap nou mètode pedagògic ni generalitzar-lo a totes les
escoles de Catalunya. A les 5.446 escoles de Catalunya.
Travessant
la cortina de fum d’Escola Nova 21
El projecte Escola Nova 21 no concreta res i no s’adreça
a les escoles, no ens enganyem: s’adreça a les famílies. A construir una opinió
pública. A certs ciutadans benpensants que porten els seus fills a l’escola
però que no hi confien i per això pensen que tenen el dret i la capacitat de
decidir sobre tot allò que passa a l’àmbit escolar. No són tots els ciutadans,
sinó uns pocs privilegiats els qui són escoltats i els seus missatges difosos.
Aquesta recel per part d’algunes famílies envers el món de l’educació és
aprofitada per Escola Nova 21 quan publicita uns centres com a avançats
respecte de la resta. És a dir: les famílies que, com és lògic, volen la millor
educació per als seus fills –tot i que els termes millor educació no s’acabin
d’aclarir– ja tenen una seguretat: cal dur els fills a les escoles seleccionades
o apadrinades per Escola Nova 21.
Altres ciutadans silenciats pels mitjans de
comunicació són del parer que el seu fill no és un individu aïllat del món,
sinó que viu en un grup i un context social i històric determinat. I que és
socialment que hem d’avançar, donar-nos ajuda mútua i aprendre. Que a l’àmbit
escolar hi ha d’haver unes directrius pactades per l’administració i les
treballadores de l’educació, i que la participació de les famílies enriqueix
les escoles però l’intervencionisme que menysprea el criteri pedagògic dels
docents hi ha de ser limitat, perquè cada família és molt diferent de les
altres i no sempre un grup ha d’imposar una opinió o un mètode pedagògic per
molt bé que sàpiga parlar. I menys si és un mètode mal argumentat, exemplificat
o bé que conté interessos mercantilistes ocults.
Perquè sí, efectivament, hi ha interessos
mercantilistes ocults darrere de tots els projectes educatius que afecten les
escoles. Hi havia interessos mercantilistes en l’extensió dels ordinadors a
l’Educat1x1. Hi ha interessos mercantilistes en els llibres de text, les
llicències de l’SGAE, i de Microsoft. Hi ha interessos mercantilistes en
l’externalització dels serveis de cuina, monitoratge del temps de migdia i
vetlladores. També en els de neteja i manteniment. Hi ha interessos
mercantilistes en les hores lliures i en les vacances escolars. Hi ha
interessos mercantilistes en els temaris i en les assignatures. Hi ha
interessos mercantilistes en la capacitació d’empreses i professionals per
impartir classes. I també hi ha interessos mercantilistes en el Projecte
innovador d’Escola Nova 21.
• Elisabet Bermejo és professora d’Educació
Secundària i militant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS)
• Maria
Borrut és mestra d’Educació Infantil i militant de la Coordinadora Obrera
Sindical (COS)
