Els companys i companyes de CUP Ciutat Vella
van redactar el text següent per justificar la proposició d’endegar un procés
d’expropiació o bé de socialització forçosa de la Catedral al Consell Plenari de Ciutat Vella del 6 de juliol del 2017 (clica-hi per veure la primera
intervenció del conseller de la CUP, 3.06.22; i les intervencions en defensa de
la proposta a partir del 3.15.00).
C’s, PP, CDC, PSC, ERC i Bcn Comú van votar-hi en
contra, en bloc. Bcn Comú ni tan sols va voler argumentar el sentit del vot negatiu.
PER
QUÈ LA CUP CIUTAT VELLA DEFENSEM LA SOCIALITZACIÓ FORÇOSA DE LA CATEDRAL DE
BARCELONA?
[CUP CIUTAT VELLA, 5-VII-2017]
[CUP CIUTAT VELLA, 5-VII-2017]
De la incredulitat
No ens hauria de sobtar la incredulitat amb què els
mitjans periodístics i l’Arquebisbat de Barcelona han rebut la
proposta de la CUP de Ciutat Vella de socialitzar l’espai de
la Catedral. D’alguna manera, és la mateixa incredulitat que els patrons
mostren quan els obrers exigeixen els seus drets i convoquen vagues, la mateixa
que mostren els marits quan les seves esposes sotmeses decideixen exercir la
seva condició de persones lliures, o fins i tot la mateixa que mostra l’Estat
espanyol quan el poble català decideix exercir el seu dret a
l’autodeterminació.
Considerem que l’Ajuntament de Barcelona és el marc
avinent per tractar d’aquestes qüestions, ja que l’Ajuntament és la institució
formal representativa de la societat (inclosos milers de veïns sense papers) de
Barcelona. Per tant, cal que aquest ajuntament acompleixi la funció que té
encomanada si no vol cronificar-se com un simple apèndix administratiu de la
monarquia postfranquista a escala municipal, que lamentablement és el que
continua sent arran de la perpetuació asfixiant i sostinguda de l’inacabable
període històric anomenat “transició”.
Que potser no correspon a l’Ajuntament de Barcelona
gestionar l’ús que es fa del seu sòl? (el mateix sòl públic, per cert, que els
successius governs municipals han estat venent des del 1979 contra l’interès
general). Que potser no correspon a l’Ajuntament garantir l’acompliment dels
deures fiscals i laborals a les institucions i els negocis de la ciutat? Que
potser estan buides de contingut, institucions com aquestes? Que potser té més
poder l’església catòlica que les institucions burgeses suposadament
democràtiques? Interpel·lem explícitament el govern municipal de Bcn en Comú:
no era la “revolución democràtica”, això que estem patint? No veníeu d’allò del
“Sí se puede”? “Sí se puede, pero no se quiere”?
Dels “límits competencials”
La Constitució espanyola, a més de reconèixer la
propietat privada com a dret fonamental, reconeix el dret a l’habitatge i el
dret al treball. Llavors, per què el govern municipal no invoca la legalitat
quan s’expulsa el veïnat d’edificis sencers o quan la majoria de veïns i veïnes
treballen en unes condicions d’explotació i precarietat humiliants? El
marc jurídic espanyol té una llei ben explícita respecte a això, de l’any 1954,
en què es descriu un “Subjecte” –l’Administració pública–, un “Objecte” –la propietat
privada– i una “Causa” –la utilitat pública o l’interès social–. Això, a més de
la Llei de procediments especials, que també preveu aquest tipus d’expropiació.
Textualment: “Expropiació-sanció per incompliment de la funció social de la
propietat.”
Hem de recordar que Tribunal Europeu dels Drets Humans
va qüestionar la validesa dels títols de propietat de l’església catòlica a
l’estat espanyol l’any 2016, considerant il·legals les immatriculacions (la
inscripció de finques al registre de la propietat per primera vegada), que són
l’origen de la presumpta propietat de l’església. Som a l’any 2017 i l’estat
espanyol continua mantenint vigent la signatura del Concordat amb la Santa Seu
el 27 d’agost del 1953.
Tornem-hi, doncs: si aquest afer excedeix les
competències municipals cal que l’Ajuntament de Barcelona defensi els
interessos dels i les barcelonines davant de la Diputació de Barcelona, la
Generalitat de Catalunya, el Regne d’Espanya, la Unió Europea o qui calgui. O
potser resulta que la llei només serveix quan s’utilitza per reproduir l’ordre
social burgès i, en canvi, és paper mullat si vol servir els interessos de la
majoria social treballadora?
De la nostra proposta
Des de determinats marcs ideològics es representa una
Barcelona que apel·la a la identitat i l’orgull de pertinença mitjançant tota
una sèrie de símbols entre els quals la Catedral té un paper significatiu. Ara
bé, la CUP de Ciutat Vella blasmem que aquests símbols funcionin com a negocis
privats i que els i les barcelonines en siguin exclosos. Aquesta ciutat té en
els seus monuments i en l’interès turístic que generen un dels seus principals
valors econòmics dins l’engranatge econòmic capitalista. No pot ser que aquests
valors siguin privatitzats mentre els i les barcelonines en paguem les
conseqüències en forma de massificació, especulació immobiliària i alça de
preus, gentrificació i diàspora dels barris, i tot el ventall de situacions
estructurals d’explotació sociolaboral que els acompanya.
Aprofitem el debat polític que hem provocat perquè el
govern municipal informi sobre: 1) el tipus de llicència d’usos de la Catedral;
2) el nombre exacte de milions d’euros l’any que l’Administració municipal
deixa d’ingressar a Barcelona per l’exempció de l’IBI, l’IVA i d’altres
impostos a l’església catòlica; 3) la institució que paga el manteniment i la
restauració del conjunt arquitectònico-històric de què l’església s’ha apropiat
(i, si és seu, per què ho paguem nosaltres?); 4) els motius pels quals
els habitants de Barcelona paguem l’IVA, l’IBI (inclòs en el lloguer) i la
resta d’impostos concebibles i, en canvi, l’església catòlica no ho fa?
Si una àmplia majoria de fidels catòlics i de gent
sent seva Santa Maria del Mar i no la Catedral, per què és? Potser perquè de la
primera n’ha pogut fer ús gratuïtament durant aquests anys, mentre que a la
porta de la Catedral se’ns cobra entrada com si fóssim turistes? En què es basa
l’Arquebisbat de Barcelona per afirmar que la Catedral és més valorada i tot
que la Sagrada Família? Desconeix potser com al llarg de la història la classe
treballadora d’aquesta ciutat ha valorat el vincle entre Antoní Gaudí, un dels
nostres, i la Sagrada Família –la turistització de la qual sotmet el veïnat de
l’entorn a un procés igualment terrible d’especulació i gentrificació–?
I encara més: si la Catedral no és un bé públic, per
què no es gestiona com un negoci privat qualsevol? Paga els impostos que li
correspon com a tal? El personal que hi treballa ho fa a l’empara del dret
laboral que regeix per a qualsevol negoci?
Dels nostres objectius
La CUP de Ciutat Vella aspirem a capgirar
materialment aquest ordre de coses, i també a impugnar-lo simbòlicament. En nom
de Déu i al llarg de la història milers de societats han estat aniquilades,
colonitzades, esclavitzades i alienades a partir dels programes d’extermini
social centralitzats pel Vaticà. Quan vam plantejar l’enderrocament del
monument de Colom o la seva ressimbolització ens situàvem en la mateixa
perspectiva d’anàlisi. Que potser la funció social de l’església catòlica
respecte al desenvolupament de l’explotació, el racisme, el patriarcat i tantes
altres formes d’inferiorització social no són prou evidents per a algú?
El dolor i la terrorització infligits durant
segles i segles, se simbolitza en alguna banda en aquest edifici? Enlloc.
Nosaltres, a més, en la mesura que reconeixem la lluita de tants i tantes
cristians i cristianes que, al llarg del temps, han estat desposseïts,
explotats, reprimits, empresonats, torturats i assassinats perquè denunciaven
la propietat privada i aspiraven a una societat justa, nosaltres alhora
rebutgem una jerarquia i una ortodòxia catòliques que han convertit el temple
en un cau de mercaders: des dels tour-operadors a comissió fins als pagaments
obligats per pregar.
En conseqüència, la nostra proposta té com a objectiu,
bé sigui mitjançant l’expropiació bé sigui mitjançant un procés de
socialització forçosa:
• Acabar amb un ús de la Catedral que considerem
il·legal.
• Aconseguir que la catedral acompleixi el seu ús social com a església cristiana.
• Aprofitar un equipament que hauria de ser de la ciutat per posar-lo al servei de la classe treballadora: d’entrada, en proposem la reutilització com a escola d’arts escèniques i de música i com un economat municipal de béns de primera necessitat. Evidentment, considerem que és el veïnat dels barris de l’entorn qui mitjançant processos assemblearis de decisió hauria de confirmar els nous usos.
• Municipalitzar els recursos econòmics que la Catedral genera com a monument.
• Habilitar-ne una part de l’espai per erigir un memorial dels crims comesos en nom de Déu per part del Vaticà i les jerarquies de l’Església Catòlica (incloent el respecte a les dones, els pobles colonitzats, les orientacions sexuals no normativitzades, el col·laboracionisme amb el feixisme, la repressió dels treballadors, etc.).
• Aconseguir que la catedral acompleixi el seu ús social com a església cristiana.
• Aprofitar un equipament que hauria de ser de la ciutat per posar-lo al servei de la classe treballadora: d’entrada, en proposem la reutilització com a escola d’arts escèniques i de música i com un economat municipal de béns de primera necessitat. Evidentment, considerem que és el veïnat dels barris de l’entorn qui mitjançant processos assemblearis de decisió hauria de confirmar els nous usos.
• Municipalitzar els recursos econòmics que la Catedral genera com a monument.
• Habilitar-ne una part de l’espai per erigir un memorial dels crims comesos en nom de Déu per part del Vaticà i les jerarquies de l’Església Catòlica (incloent el respecte a les dones, els pobles colonitzats, les orientacions sexuals no normativitzades, el col·laboracionisme amb el feixisme, la repressió dels treballadors, etc.).
Diuen que Jesús va dir: “No porteu or ni plata ni
diners a la butxaca, ni sarró per al camí, ni dos vestits.” L’actual diguem-ne
sant pare afirmà: “L’església ha de ser tan pobre com el més pobre, i viure la
pobresa amb ell.” De manera que, en efecte, no tenim cap dubte que rebrem el
suport de la immensa majoria dels cristians humils de la ciutat: el poble
menut.
Que quedi clar, però, que no remetem exclusivament a la història. Per nosaltres, una de les funcions socials que la Catedral no acompleix i que en justifica l’expropiació legal o la socialització forçosa rau precisament a permetre als feligresos fer-ne ús a totes hores gratuïtament, cosa que ara com ara no succeeix. Aclarim, doncs, que no aspirem a suprimir-ne l’ús socioreligiós.
N’estem farts de pobresa, de famílies amb menors desnonades sense cap acció de la Mesa d’Emergència de Barcelona, de pisos socials municipals buits, de constatar cada dia com la classe treballadora de Ciutat Vella és esquarterada, trinxada i esclafada impunement mentre la Catedral esdevé club social per a mercaders del temple i masses turístiques. Volem convertir-la en equipaments socials que responguin imperativament a les necessitats del nostre veïnat. És així de senzill.
Que quedi clar, però, que no remetem exclusivament a la història. Per nosaltres, una de les funcions socials que la Catedral no acompleix i que en justifica l’expropiació legal o la socialització forçosa rau precisament a permetre als feligresos fer-ne ús a totes hores gratuïtament, cosa que ara com ara no succeeix. Aclarim, doncs, que no aspirem a suprimir-ne l’ús socioreligiós.
N’estem farts de pobresa, de famílies amb menors desnonades sense cap acció de la Mesa d’Emergència de Barcelona, de pisos socials municipals buits, de constatar cada dia com la classe treballadora de Ciutat Vella és esquarterada, trinxada i esclafada impunement mentre la Catedral esdevé club social per a mercaders del temple i masses turístiques. Volem convertir-la en equipaments socials que responguin imperativament a les necessitats del nostre veïnat. És així de senzill.
