dilluns, 12 de setembre de 2016

Salvador Allende, assassinat

Cadàver de Salvador Allende
(Santiago de Xile, 11-IX-1973).

SALVADOR ALLENDE, ASSASSINAT
 [EL VIDRE AL COR, 14-VIII-2015]
Gerard Horta

L’11 de setembre del 1973 jo era un marrec d’11 anys. Me’n recordo, a casa, dels cors encongits quan vam saber del cop d’estat feixista a Xile amb el suport explícit del govern i l’exèrcit dels EUA i de companyies com lITT. Avui topo la fotografia de dalt, per fi feta pública: el cadàver de Salvador Allende, acribillat i rematat amb un tret al cap. No fou un suïcidi, sinó un crim més.


Res de nou que no concebéssim i que no haguessin relatat els xilens Luis Ravanal i Francisco Marín al llibre Allende. Yo no me rindo, la primera edició del qual –a càrrec de l’editorial Ceibo– es publicà al setembre del 2013. En aquest enllaç a la revista El Ciudadano (núm. 147, octubre del mateix any) hi trobareu l’explicació de com va anar tot plegat.

Un, infant mocós, va escriure els primers verets de sa vida al cap d’uns dies, en homenatge a aquest home bo i valent i a la revolució de la unitat popular que les classes oprimides de Xile van aspirar a construir. El fet que ho rememori aquí respon a la barreja de sentits i experiències que intento recollir i reflectir al bloc, i a la tristesa encara viva pel que va succeir a Xile a partir daquell 11 de setembre.

Ara, sempre i arreu, per la independència i la revolució, seguem arran. Quan és al caire de l’abisme la democràcia burgesa acaba imposant-se tothora... així.

De tant en tant val la pena tenir-ho present.