El feixisme, la purrialla, l'Ajuntament de Barcelona i la humiliació contínua contra l'obrerisme català

Tardofranquisme municipal.

EL FEIXISME, LA PURRIALLA, L’AJUNTAMENT DE BARCELONA I LA HUMILIACIÓ CONTÍNUA CONTRA L’OBRERISME CATALÀ

[EL VIDRE AL COR, 30-X-2015] 
Gerard Horta

Escric això massa cremat de temps i imperativament obligat per la nova humiliació infligida a la dignitat col·lectiva de Barcelona que acabem de patir. No hi ha manera d’anar-se’n sense que tota aquesta xusma d’escaladors egoics, hipòcrites i cínics que apareixen amunt parin d’amargar-nos.

Avui –divendres 30 d’octubre del 2015–, ER€, PS€, Bcn en €omú, €iU, PP€ i €’s o bé han votat en contra o bé s’han abstingut respecte a la proposta de la CUP de Barcelona de convertir el local del CADCI a la Rambla de Santa Mònica en Memorial de l’obrerisme republicà i la repressió posterior. Tota la tradició autodidàctica de l’obrerisme català, en una puixança magnífica, pletòrica, sostinguda des del segle XIX fins al 1939 a través de multes, empresonaments, assassinats, desterraments, i de solidaritat, suport mutu i treball i creació col·lectius, fou esclafada amb la victòria del feixisme i la burgesia regionalista.

Ateneus, associacions, col·lectius, sindicats, organitzacions polítiques i culturals diversíssimes foren desposseïdes del seu llegat, de totes les propietats, absolutament de tot. A continuació de la dictadura formal, els professionals polítics i sindicals grocs de la transició enterraren aquest espoli descomunal sense raó ni justícia per a les víctimes, repartint-se el botí fins on pogueren. I així continuem, encara, el 2015. L’Ateneu Enciclopèdic Popular (30.000 associats als anys vint, amb un arxiu que esdevé tresor d’Europa sobre el moviment obrer català i la seva àmplia cultura) continua esperant que els mandarins dirigents de Bcn en Comú facin el que PSC-ERC-PSUC/ICV/EUiA no van fer entre el 1979 i el 2011, i encara menys CiU als darrers quatre anys. El CADCI (20.000 associats als anys mateixos anys vint), propietari fins al 1939 de 54 immobles i de la seva seu central a la Rambla Santa Mònica-10, veu com la UGT en té des de fa anys i panys la cessió d’ús mentre els companys del CADCI romanen enclaustrats en una sòrdida habitació sense finestres de quatre pams quadrats a la primera planta. En aquesta cambra hi ha més dignitat que en tot l’Ajuntament de Barcelona i en totes les regalades seus de la UGT. De debò que em falten les paraules per descriure l’estupor i la ràbia davant de tanta injustícia.

Escric aquest text tan sols per esbombar a tota la purrialla municipal que avui ha comès aquesta nova barbàrie contra la dignitat de tantíssima gent humil i honesta del nostre poble (inclosa la militància antifranquista del PSUC i ERC) que mitjançant la simbolització dels seus vots esdevenen còmplices de la perpetuació d’un estat de les coses procedent del feixisme. No tenen vergonya, el fàstic que provoquen no té mida. 

Quant al mentider compulsiu que cobra mensualment en qualitat de comissionat de la Memòria Històrica de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Domènech, el qual roman amagat un cop i un altre com una rata mesquina, noi, desitjo que cada cop que invoqui el Noi del Sucre totes les gavines de Barcelona es caguin damunt de son caparró de trepa: ets, són, males persones, no és ja una mera qüestió de mantenir un projecte polític classista a fi de cobrar i escalar. Van enganyar a la campanya electoral i continuen enganyant ara. I dels motius pels quals tanta gent va afrontar la repressió, què? Res: per a ells són convertibles en euros. Trinco-trinco, mensualment i amb dietes.

Honor, record i amor per a la classe treballadora catalana, la que ha combatut i plantat cara al llarg del temps per aprendre a escriure i llegir, per aplegar llibres, per trobar-se, compartir, socialitzar i organitzar el combat per l’avenç i la justícia social, per construir la resistència col·lectiva en el camí feixuc per erigir una societat, una terra, nova i lliure.

Quant a la xusma burgesa de dalt de tot, tenen sort que no siguem al 1936: què els dirien la gent de l’AEP, del CADCI, dels ateneus preciosos que ens expliquen? No, no hi ha res que puguin concebre: són la claveguera del poder polític obeint el poder econòmic. Per ventura, és més desagradable el que els farien: que la societat esdevingués el seu propi mirall.

La CUP de Barcelona ha estat, una vegada més, on pertocava. La lluita continua.