diumenge, 19 de juny del 2016

Astronauta rimador


ASTRONAUTA RIMADOR
 (Antònia Font, 2010)

Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,
pressions, nivells d’oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses, astre incombustible. Déu de s’univers,
no me diguis que me deixes, aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a la galàxia cinc
d’un sistema podrit d’agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres

me mor de ganes.
Som s’astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som s’astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrere fins a nou qui marca sa marca
qui dóna es sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
que és una droga dura i que és una droga fina,
9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 ignició
Controla! que un led vermell s’encén.
Controla! que un led vermell s’encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos de la Lluna:
jo i en Simó, científics astronautes, dedicàvem ses paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa! La pena me deixa fet una puta braga i me costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
Leds vermells m’enrevolten controlen cada peça
d’un transbordador filigrana i no fallen o gairebé no fallen
ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, i estrelles que se precipiten, iogurts de merda seca,
s’univers desconegut és una cadena d’esdeveniments
que ens afecten més o menys.
I es xòfer del vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
I sa cuina se posa a mil i es menjador se peta i el cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou,
ningú li ha explicat ni què ha de fer i les bosses de fems son allà
i ningú les tirara o què! Que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà un multa i xaparà es negoci... que m’és igual que això només ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot això a jo me sua sobiranament sa polla.
I què anava a dir...
Som s’astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som s’astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu roja,
creu verda, semàfor no t’assustis company de carretera

amic per sempre més.