"Cuando no eres tan radical ya no sales en la tele"

Ada Colau, actriu televisiva al serial “Dos + una” d’Antena 3

l’any 2001. Tothom té el dret –i el deure– d’actuar.

“CUANDO NO ERES TAN RADICAL YA NO SALES EN LA TELE”
[EL VIDRE AL COR, 18-V-2015]
Gerard Horta

– “El poder, tal y como está concebido hoy, activa la miseria humana. La política electoral está hecha para que sea insostenible e inhumana. No está hecha para las personas normales, sino para estructuras profesionales despiadadas que tengan un ejército de personas liberadas, dinero, relaciones de poder e influencia.”

Vegeu l’entrevista d’Ada Colau a Diagonal (18-V-2015). És, senzillament, gloriosa (“Un gobierno debe reforzar los contrapoderes”). La mateixa figura afirmava un any abans, en una entrevista amb en Risto Mejide (6-IV-2014):

– “Yo trabajo en una especie de ONG. Trabajaba allí antes ya de estar en la PAH.” Amb tot, la frase més destacada seria probablement la següent: “Cuando no eres tan radical ya no sales en la tele.” Impactant Colau.

Assaboreix la demagògia populista.
Santedat i terror: vota i calla.

Contra l’hipermnèsia –l’excés de memòria–, la construcció social de l’oblit. Militar a les PAH, com la Gala Pin, cobrant mensualment durant cinc anys del DESC sense dir-ho a la gent de les PAH fins als darrers temps. D’en Joan Subirats (IGOP) i en Jordi Borja (DESC), ser-ne simplement una companya excel·lent. Relligar Bandera Roja, PSUC, ICV-EUiA, Guany€m Barcelona, Barcelona €n Comú, Podemos, Procés Constituent, Equo... mentre se silencia el deute bancari d’ICV-EUiA, tot plegat esdevé una sopa de lletres que en té ben poc d’irracional, atzarosa i malpensada. Nova política –o, com piulava un company: nous polítics, vell capitalisme–.

Interrompre un míting d’ICV el 2007 i el 2015 esdevenir-ne figura capdavantera sota la marca blanca (Barcelona en €omú) de “les forces malignes”, segons les seves pròpies paraules. Emmascarar-se sense escrúpols perquè la gent treballadora que votava PSC o bé que s’abstenia la voti. Fingir. Somriure. Cantar. Plorar. Vinc del futur. Poder, manipulació, representació. Cal canviar de titelles perquè res no canviï. Ella només volia ser guionista i actriu professionals de televisió. Qui no n’és, al capdavall? I en realitat ho ha aconseguit, hi ha reeixit amb escreix. Per què hauria hagut de rebutjar l’ocasió d’esdevenir una actriu total? Alliberada del DESC dins la PAH, figura mediàtica i, tot seguit, aspirant a política professional. Ha tingut la manca d’escrúpols de remetre a la lluita de la Canadenca... però desconeixem el model d’acció sindical que propugna. Ha remès als torturats sota el franquisme... a fi de lloar les virtuts de la transició. La farsa conduïda fins al caire de l’abisme davant dels teus propis nassos. La platea observa expectant l’escenari. Rere les bambolines, els mandarins reescriuen el guió, cada dia.

Rum-rum de la gauche divine. Rum-rum de la droite divine. Màrqueting, ambició, diners i càrrecs, la nihilització de la societat en la seva màxima expressió. La societat de l’espectacle. L’horror televisat. El no-res. Oportunitat perduda, doncs, car la martingala hauria demanat un altre nom més avinent: Salv€m Barcelona, a la manera de les ONG com a manifestació contemporània del colonialisme occidental i de la imposició global del capitalisme. A la manera d’una religió de salvació? Quin present ens espera, quin futur construirem? L’Ada i el PentaGrup 1979-2015 detenen el monopoli de la salvació.

Però jo no vull ser salvat per vosaltres.

Cerca’n les set diferències.