BCN en Comú, pel neoracisme culturalista

Carta adreçada per BCN en Comú a associacions compostes per persones
que un dia van migrar cap a Catalunya.

BCN EN COMÚ, PEL NEORACISME CULTURALISTA

Gerard Horta
[EL VIDRE AL COR, 28-IV-2015]

La carta està escrita en castellà, ja que la classe treballadora catalana (ai perdó, que se'n diu “ciutadania”) nascuda fora de la Unió Europea ha de ser mantinguda en la guetificació lingüística dominant. Cal cronificar-ne la segregació per la llengua, recordar-los que continuen sent estrangers –intel·lectualment fràgils, incapaços de comprendre el català–, i honorar l’antiga divisa feixista: “Habla la lengua del Imperio”. (Ho dic jo, que a casa vaig parlar en castellà amb ma mare –ella parlava en català fora de l'àmbit familiar– tota la vida.)

Els diversos són, sempre, els altres. No és el color distint de la teva pell, sinó aquesta cultura tan distant que t'impedeix entendre el català, allò que et fa diferent i que et converteix en subaltern. Un perfum ranci impregna el missatge, descendent ingenu del neoracisme culturalista imposat a Europa occidental als darrers 50 anys, que cada cop que apel·la a les diferenciacions “nacionals, ètniques o culturals” ho fa tot amagant que tracta de mà d’obra barata –estranya, aliena i inferioritzable si en sobra; simpàtica, acollible i tolerable si en manca–. N’és destinatària aquesta gent humil, companya de l’associacionisme, apta per omplir bosses de vots a fi de realitzar una “revolución democrática” de la qual amb prou feines sabem si està o no “pendiente”, a la manera del vell falangisme espanyolista. La missiva no ens aclareix què implica en termes polítics la “revolución democrática” esmentada, d’aquí la invitació a “hablar entre todos de cómo hacer de esta ambición realidad”.

Tanmateix, l’ambició és potser la dels primers de la llista, frisosos de col·locar-se a l’Ajuntament, a la Diputació o al Consell Comarcal després de tanta xerrameca, junt amb algú que porta 6 anys cobrant del DESC com a alliberada professional per ser a les PAH, algú de qui no se n’espera sinó la condició potencial de batllessa “enrotllada” –ho deia la folklòrica: “Cuando te filme la cámara sonríe, nena, sonríe”–. D’altra banda, s’ha d’encoratjar BCN en Comú que expliquin a aquest sector de la classe treballadora catalana que el terme diversitat cultural és un concepte essencialitzador i inferioritzador, que acaba reduint l’univers d’heterogeneïtats socials inherent a tota col·lectivitat a un recompte del lloc en què un va néixer –suposat reflex fins a l'eternitat de la classe social a què es pertany–. Així, un, encapsulat per sempre més a romandre'n pres a través dels dispositius classificatoris que la societat li aplica, esdevindrà prova fefaent de la certesa d'una visió reductivista i jerarquitzadora dels grups humans que fa entendre les bondats naturals del colonialisme i que, alhora, nega les dimensions contínuament dinàmiques –fetes de fusions i contradiccions– de tot procés social.

Ni classe social, ni gènere, ni grup d’edat: vosaltres, esclaus moderns, sou els diversos, perquè sou pobres i veniu de lluny. Vindreu amb nosaltres? Parlarem i us deixarem parlar, ens votareu i us mirarem amb amabilitat, amb calidesa condescendent i tot. Frívolament, paternalment, us ensabonarem. I quan continuem manant, perquè som a l’Ajuntament des del 1979 fins ara –del 1979 al 2011 vam ser-ne govern: en diem “nova política”–, quan continuem manant, sí, us saludarem de lluny.

L’altra qüestió és si la colla de suecs, japonesos i canadencs de classe alta que resideixen a Barcelona també han rebut aquesta invitació, o bé aquests no són considerats com a diversos. Reconec que cada dia que passa, cada cosa que fan, la nàusea que em provoca aquest discurseig populista –tan apolititzador, tan vacu, tan condemnat a créixer a còpia de màrqueting i de suport mediàtic– se’m fa més complicat de suportar. Els mandarins dirigents de BCN en Comú m’estan fent reviure l’odi social que sentia el 1978 pels qui ens han venut durant 37 anys. No n’han tingut prou, i ara en volen 37 més. (Tant de bo que s'entengui que situo les meves crítiques en el terreny de la discussió política.)

***

Post Scriptum: Això és un esbós graponer escrit quasi a la babalà. La sèrie de textos dedicats a aquest muntatge anomenat BCN en Comú –fill d’ICV-EUiA, la Caixa, el DECS i l’IGOP–, arribarà a partir del maig del 2015.

Va néixer al cap de dues hores de l’assassinat d’en Salvador Puig Antich
i prop de 2.000 anys després de la Mare de Déu.