diumenge, 14 de febrer de 2016

Les cent roses del temps: Llibreria-editorial Millà (1900-2000) / Entrevista amb els Millà



LES CENT ROSES DEL TEMPS : LLIBRERIA-EDITORIAL MILLÀ (1900-2000) / ENTREVISTA AMB ELS MILLÀ
[AVUI, 21-IX-2000]
Gerard Horta

Nota prèvia (14-II-2016): Amb aquest article vaig voler aportar un granet darena a la commemoració de laniversari pel centenar danys que la llibreria féu lany 2000. En Lluís Millà i Salinas i el seu fill Roger van plegar de la llibreria presencial a la tardor del 2015. Ara funciona com a llibreria virtual per internet.

Ni en Lluís Millà i Salinas ni el seu pare Lluís Millà i Reig van demanar mai cap subvenció pública, i de tots els cabassos de milions i milions deuros de recursos públics que des dels anys vuitanta han anat a parar als grans equipaments de les diverses institucions diguem-ne culturals establertes al Raval (CCCB, MACBA, FAD, Pati Maning, Liceu i Conservatori del Liceu, Filmoteca, Campus dHumanitats del Raval de la UB, etc.), no se nesmerçà ni un cèntim a donar suport als Millà, ni per al manteniment de la façana bellíssima de la llibreria ni per res. Que cadascú ho jutgi per si mateix. Només vull reiterar que tots els consellers de Cultura de la Generalitat de Catalunya que han exercit des del 1980 fins ara, igual que tots els regidors de Cultura de lAjuntament de Barcelona des del 1979, han tendit a exercir fal·laçment respecte a àmbits diguem-ne culturals que no resultaven prou susceptibles de servir els seus propis interessos polítics i electorals, i encara més en casos explícits com aquest en què les dimensions de les mal anomenades alta cultura i cultura popular es fonen. Amb major o menor ampul·lositat, això sí, però mantenint-se fidels a la impostura encarnada. Quina vergonya i quina llàstima.

***

Autònoms, cultes, referencials:
teatre en català sota el totalitarisme franquista
L’antropòleg Claude Lévi-Strauss va assenyalar que els símbols són més rics que la realitat que representen. Tota explicació, tota descripció, serà sempre massa curta amb relació al bagatge que s’hi amaga, al rerefons que es vol mostrar. Deu mil històries del teatre català contemporani s’encabeixen dins el centenari de la Llibreria-Editorial Millà (C. Sant Pau-21 de Barcelona), veritable referent bibliogràfic per a les nostres arts escèniques durant un segle. De l’Assumpta González al Manuel de Pedrolo, de Dostoievski a Sagarra, de Santiago Rusiñol a Nick Hassy, de Shaw a Gorki, de Vinyes a Avel·lí Artís, de Mestres a Gual, de Roure a Cornet, de Bertrana a Benet i Jornet... les constel·lacions incomptables del temps són desentranyades cada dia per vianants engrescats de lletra disposats a penetrar la distintiva façana de ferro forjat de la Millà. 

Als temps infernals d’una postguerra inacabada, les úniques col·leccions de teatre que es fan en català, a més de “Catalunya Teatral”, són, des del 1958, els “Quaderns de Teatre de l’Associació Dramàtica de Barcelona” –on es publiquen per primera vegada traduccions al català d’obres de Tenesse Williams, Txèkhov, Saunders Lewis, Anouhil, B. Brecht, Ionesco, Dürrenmatt, S. Beckett, J.P. Sartre, A. Wesker, etc., i d’autors catalans com Pedrolo, Brossa, Joan Oliver i Nicolau M. Rubió, entre altres– que condueix l’editor-poeta Joaquim Horta i Massanés, junt amb Oliver mateix i Antoni Mirambell, i la col·lecció “Gresol”, en què es publica el Pigmalió d’Oliver. Paral·lelament, la família Moll edita teatre català i d’arreu a Palma dins dues col·leccions generalistes: “Les illes d’Or” i la “Biblioteca Raixa”. Selecta també edita teatre dins col·leccions generalistes, i als seixanta Aymà recull els “Quaderns de Teatre de l’ADB”. A partir de llavors l’oferta editorial s’amplia, així aniran arribant “El Galliner” d’Ed. 62, el Mall, la “Biblioteca Teatral” de la Diputació de Barcelona, Curial, les “Monografies” de l’Institut del Teatre (el que fins el 1939 és l’Escola Catalana d’Art Dramàtic), Tres i Quatre de València... “Catalunya Teatral” continua sent-ne, avui, la més antiga i extensa.

Immergits a la banda de mar del carrer de Sant Pau, la commemoració dels Millà no està feta de grans celebracions, sinó de la feina del dia a dia. Enllà dels focs d’encenalls i les tempestes, la seva trajectòria alimenta l’univers de les lletres catalanes com cada una de les gotes que donen vida als oceans. Per això, respectuosament, els diem “per molts anys!”.
                                       
Lluís Millà i Salinas.

Entrevista amb els Millà
G.H. Quin va ser el principi?
Lluís Millà i Reig. El meu avi era comediant, en Lluís Millà i Gàcio, que va fundar la llibreria i va editar moltes obres de teatre, les revistes La Dida, El Folletí Teatral i El Teatre Mundial, i, el 1926, un catàleg bibliogràfic de teatre català que inclou a la ratlla de 5.000 títols. El primer que havia tractat amb llibres és el seu pare, Melcior Millà i Castellnou, el qual era prestidigitador i tenia una parada al mercat de Sant Sebastià, a la plaça del mateix nom, a Llotja, on hi havia un mercat general. Quan no tenia feina de prestidigitador, que no en tenia gaire perquè era mal ofici, anava allí i venia llibres. El meu avi va començar a vendre-hi llibres ja de nano, llavors de gran es va fer comediant. Per això des d’aleshores hi ha un contacte amb el teatre i quan va fundar la llibreria, el 1900, ja havia editat coses de teatre i així s’hi va especialitzar, mentre continuava fent de comediant. El meu avi havia editat comèdies seves i d’altres, a Gràcia. Ara bé, no ho agrupava en una col·lecció, anava fent coses soltes.
G.H. El teatre hi ha estat sempre.
L.M.R. Sí. Des d’aleshores la nostra especialitat ha estat el teatre, tant la venda d’exemplars com l’edició a partir de diverses col·leccions. El meu pare va continuar la feina del meu avi, treballant aquí amb ell, i ficant-se també en el món de les edicions referides al teatre, que és el món que hem conegut. Hem passat moltes èpoques, és clar.
G.H. Als anys vint sí que es podia vendre en català.
L.M.R. Sí, que jo sàpiga no hi havia problemes per fer-ho en català. Hi havia problemes d’edició i suposo que també hi havia censura, però això no ho he vist perquè era un infant. Vaig ser aquí a partir dels 14 anys, el 1935. A l’època de la guerra hi va haver molts problemes. Me’n recordo de la guerra i la postguerra, la repressió franquista, això sí que ho he viscut.
G.H. El 26 de gener entra l’exèrcit franquista: assassinats, violacions, empresonaments, gent que n’ha de fugir...
L.M.R. Nosaltres vam tenir la immensa sort que no ens va passar res. Tot el que hi havia en català ho vam ficar dins del magatzem i vam tapiar la porta. Vam continuar treballant amb els llibres en castellà i traient els llibres en català que podíem, no sols de teatre, però sempre d’estranquis.
G.H. El canvi dels 14 anys als 24 devia ser com el de la nit respecte al dia.
L.M.R. Les coses van canviar molt! No sé per què no ens va passar res, però malgrat la repressió franquista vam poder salvar els llibres en català. Cap al 1946 van començar a deixar editar una miqueta en la nostra llengua. Llavors vam iniciar la segona època de “Catalunya Teatral”: vam publicar El ferrer de tall d’en Frederic Soler “Pitarra”, després una comèdia d’en Lluís Elias –Hermínia– i obres d’altres autors. Només permetien editar, a tot estirar, 32 pàgines per volum.
G.H. Quines col·leccions heu fet?
L.M.R. Abans de la República en Lluís Millà i Gàcio crea una col·lecció en castellà que es diu “Teatro Mundial” sobre teatre clàssic i modern dels anys vint. La primera col·lecció que es fa d’una manera sistematitzada és l’esmentada “Catalunya Teatral”, en català. A la primera època de “Catalunya Teatral”, del 1932 al setembre del 1937, se’n publiquen 113 títols.
Lluís Millà i Salinas. Sí, perquè el 1938 la cosa ja estava molt malament.
L.M.R. Al principi dels anys quaranta editem les “Monografías Históricas de Barcelona”, en castellà obligadament, de les quals van sortir una vintena. I així que vam poder reprendre l’edició en català vam fer les “Monografies Històriques de Catalunya”, totes dues relacionades amb àmbits diversos de la història. I des de la represa el 1946 de “Catalunya Teatral” fins ara mateix, que la continuem editant, duem 310 títols.
G.H. I com heu pogut tirar endavant?
L.M.R. Amb molta feina! A més de la llibreria de teatre, també muntem una parada al mercat de Sant Antoni els diumenges al matí, hi treballem el llibre vell. I l’any que ve farà 50 anys de la celebració de la primera Fira del Llibre d’ocasió antic i modern al Passeig de Gràcia, en què participem des del primer any. De fet tenim llibres d’ocasió com un complement, però vaja, l’especialitat sempre ha estat i continua sent el teatre. Teníem l’arxiu teatral i llogàvem les obres perquè fossin representades, a partir del que ens demanaven els grups per escenificar peces amb un nombre determinat de personatges. Cada actor copiava el text del seu personatge.
G.H. Hi ha hagut altres llibreries especialitzades en teatre com la vostra?
L.M.S. Llibreries no, tot i que d’arxius n’hi havia un parell que llogaven textos. A partir del 1972, però, desapareixen.
L.M.R. La demanda provenia tant del teatre aficionat com del més professionalitzat, copiaven els papers i aleshores compraven les obres per estudiar el personatge des del llibre, sempre més complet.
G.H. Poder fer cent anys sense formar part de cap gran grup editorial –amb el suport financer que això implica–, i sense pertànyer a una nissaga benestant, ¿significa que en aquest país hi ha hagut i hi ha una gran demanda de teatre?
L.M.R. En efecte. Per la banda familiar el meu avi i el meu pare han escrit llibres. El teatre és el nostre món i a Catalunya hi ha una gran tradició que ve de lluny, amb tot el teatre aficionat. Sempre hi han vingut actors i actrius, directors, tothom que forma part del de l’univers teatral ha hagut d’acudir aquí.
G.H. I continua venint-hi molta gent?
L.M.S. Oi, tant! Hi han de passar. Altres llibreries grosses tenen una secció de teatre, si bé és molt petita. Nosaltres disposem d’una gran quantitat d’obres que hem anat acumulant al llarg dels anys. A més rebem tot el que surt, estem plenament al dia respecte a les novetats.
G.H. Heu establert mai convenis amb institucions públiques o amb l’Institut del Teatre per coeditar obres?
L.M.R. No. Nosaltres els servim llibres, és clar, vénen a buscar-los aquí. De tota manera col·laboració d’aquest tipus no n’hi ha hagut, tampoc no hi ha motiu perquè n’hi hagi d’haver. Això és una cosa particular.
L.M.S. El que ens interessa és que sigui rendible. En aquest sentit, si realment som un referent per al món teatral no és perquè hi estiguin obligats. La gent ve perquè disposem d’un fons que no trobarà enlloc més, que abraça autors clàssics i contemporanis, i en definitiva tots els ventalls de la cultura –la diguem-ne “popular” i la més “erudita”, teatre infantil i per a titelles, cançoners, reculls poètics, nadalencs, amorosos, romanços, tractats i recerques teatrals, revistes de tot arreu...–. Hi ve gent de tot arreu i ens arriben comandes per correu.
G.H. Coneixeu altres llibreries sobre teatre com la vostra, a l’estat?
L.M.S. A Madrid hi havia hagut un parell d’intents que van haver de plegar, i una altra que deu portar uns vint anys funcionant. També n’hi ha una a Sevilla.
G.H. Cap amb cent anys?
L.M.S. No, això no, cap ni una! Som de les llibreries més antigues de Barcelona.
G.H. I la vida al Raval?
L.M.S. És el barri on hem estat sempre, la nostra història hi està lligada!

Nissaga de la Llibreria i Arxiu Teatral Millà (1900)

Melcior Millà i Castellnou (1830-1906)
Lluís Millà i Gàcio (1865-1946)
Àngel Millà i Navarro (1890-1975)
Lluís Millà i Reig (1921)
Lluís Millà i Salinas (1957)

Nota prèvia (14-II-2016): Amb aquest article vaig voler aportar un granet darena a la commemoració del centenar danys de la llibreria, lany 2000. En Lluís va plegar de la llibreria presencial a la tardor del 2015. Ara funciona com a llibreria virtual per internet. Ni ell ni el seu pare van demanar mai cap subvenció pública, i tots els cabassos de milions i milions deuros de recursos públics que des de la fi dels setanta han anat a parar als grans equipaments de les diverses institucions diguem-ne culturals establertes al Raval (CCCB, MACBA, FAD, Pati Maning, Liceu i Conservatori del Liceu, Filmoteca, Campus dHumanitats del Raval de la UB, etc.), no s en'esmerçà ni un cèntim a donar suport als Millà, ni per al manteniment de la façana bellíssima de la llibreria. Que cadascú ho jutgi per si mateix.