divendres, 12 d’agost de 2016

Fòrum 2004: Cobra i vés-te'n


FÒRUM 2004: COBRA I VÉS-TE’N
[VILAWEB, 28-VII-2014]
Gerard Horta

L’any 1996, el batlle de Barcelona Pasqual Maragall anunciava per al 2004 un macroesdeveniment anomenat Fòrum Universal de les Cultures que havia d’acollir onze milions de visitants. Sota la cobertura ideològica de conceptes com els de “cultura” –fonamental en el naixement de la disciplina antropològica al segle XIX–, “pau”, “sostenibilitat” i “diàleg”, es pretenia organitzar un succés de ressò mundial. Es tractava d’afirmar una identitat col·lectiva barcelonina, de mantenir la ciutat al mapa de les destinacions turístiques globals, d’imposar una perspectiva sobre les relacions internacionals que situés la font del conflicte no pas en els processos colonials i en la desigualtat dins el marc capitalista, sinó en les “diferències” religioses i culturals, i, sobretot, es tractava de prosseguir el desplegament d’un model urbanístic i arquitectònic amb intervencions a gran escala –resseguint el solc dels Jocs Olímpics del 1992– sobre l’entorn del Fòrum. L’espectacle s’esdevingué del 6 de maig al 26 de setembre del 2004  amb una apologització mediàtica quasi absoluta, sense marges per a cap reflexió crítica abans, durant ni després. Per al nou batlle Joan Clos, les previsions d’assistència un temps abans de l’inici del Fòrum eren de set milions de visitants; tres mesos després d’iniciar-se el Fòrum (al juny del 2004), les previsions per a un dels organitzadors, Oriol Sarsanedas, eren de cinc milions; i, un mes després (al juliol), els mateixos organitzadors les situaven en tres milions –mentre TMB, Coca-Cola i Aguas de Barcelona regalaven entrades a dojo–. Sota la candidesa filosòfica –ni econòmica, ni política, ni jurídica– dels debats sobre la “pau”, l’exhibició dels Guerrers de Xi’an va triomfar apoteòsicament. Però el simulacre mercantilitzador del Fòrum erigit sobre els afusellats al Camp de la Bota fou condemnat al fracàs pels figurants que hi foren convocats.

Fa uns dies –17-VII-2014– es feren públics dos informes de la Sindicatura de Comptes sobre algunes de les irregularitats comeses pels organitzadors del Fòrum 2004. Els informes abasten fins al final del 2012 i els han difós una gran part dels mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya. Hem esperat 10 anys per tenir-ne coneixement. L’endemà 18 de juliol, però, ningú no donà explicacions de res, i encara és més xocant que ningú no en demanà. Els polítics professionals i càrrecs públics que en el decurs d’aquests anys s’han anat tapant les vergonyes mútuament abracen membres de l’establishment polític en ple. Les Administracions públiques implicades foren l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol. Algú exigirà formalment la depuració política, econòmica i judicial dels beneficiaris d’aquesta operació? Al llarg de tres recerques antropològiques dutes a terme sobre el terreny entre el 2004 i el 2006 –la primera, personal; la segona i la tercera (aquesta, amb l’antropòleg Andrés Antebi), finançades per l’Inventari del Patrimoni Etnològic del Departament de Cultura– vaig analitzar críticament les dimensions polítiques, econòmiques, ecològiques i urbanístiques de la descomunal impostura que significava el Fòrum 2004 i el desenvolupament posterior del Parc del Fòrum, associat a l’extrema especulació immobiliària sobre l’entorn i a una ordenació i un disseny dels usos de l’espai confrontada sense embuts amb les apropiacions d’aquest mateix espai per part dels vianants i amb les necessitats tant del veïnat immediat –dels barris del Besòs, el Maresme, la Catalana i la Mina–, com dels visitants del recinte.


Segons la Sindicatura de Comptes, l’incompliment de les normatives i les reglamentacions vigents el 2004 conduí al que es pot qualificar com una manipulació interessada i sistemàtica dels recursos que concerneix diversos àmbits: 1) la contractació de treballadors; 2) el pagament de sous i de sobresous sota la classificació de gratificacions i dietes, i 3) la selecció de patrocinadors (alguns d’implicats en la indústria de guerra i l’agressió a pobles indígenes i al medi ambient). El 1999 es crearen el consorci que organitzà el Fòrum 2004 i la societat instrumental que l’executà, amb un pressupost de més de 220 M € (milions d’euros) i de 20 M € afegits que el 2012 encara no s’havien retornat a la Generalitat. Eren els organitzadors tècnics i polítics del Fòrum: l’empresa Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, SA, i el Consorci Organitzador del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

Sintetitzem les qüestions centrals dels informes a què remetia la premsa el passat dia 17: l’assistència presencial a les assemblees generals de totes dues entitats –tècnica i política– fou irrisòria: al període analitzat, només ho feren 5 dels 159 representants de les tres Administracions públiques; l’assistència regular a la comissió executiva i el consell d’administració fou protagonitzada per una sola de les 54 persones que cobraven per fer-ho; no es feren públiques convocatòries de licitacions ni adjudicacions; s’adjudicaren contractes a partir de 12.000 euros i no pas de 30.000, com establia la legislació; les clàusules de “proveïdor preferent” eren il·legals; quant al transport i la instal·lació d’exposicions, s’atorgaren a dit 69 contractes per valor de 13,6 M € sense acreditar-ne com cal els motius; s’utilitzaren Empreses de Treball Temporal per proveir personal incomplint la mateixa legislació vigent; gratificacions com les que reberen el conseller delegat, Jaume Pagès, i el director general, Jordi Oliveras, superaren els 120.000 euros entre tots dos, uns sobresous que també reberen la resta de directius i que superaren en conjunt els 3 M €, tot i que no es justificà mai d’una manera completa la feina que suposadament dugueren a terme; els membres del consell d’administració cobraren en dietes, del 1999 al 2004, més de 700.000 euros, que cobraven tant si assistien a les reunions com si no, perquè en aquests casos sols calia justificar l’absència i delegar el vot, malgrat que això no ho preveien ni els estatuts de la societat ni la seva junta general d’accionistes (hi trobem beneficiaris coneguts per la seva condició de representants institucionals com ara el llavors batlle Joan Clos, Ferran Mascarell, Ernest Maragall, l’actual batlle Xavier Trias, Joan Piqué, Imma Mayol, Jordi Portabella, Alberto Fernández Díaz, Joan Saura, Núria Gispert, Vicenç Villatoro, Joan Carretero, Joana Ortega i... Fisas –pertanyents a tots els partits presents a l’Ajuntament: PSC, ICV, ERC, CiU i PP–); els 12,2 M d’euros de despeses de desplaçament dels ponents no estaven justificats documentalment; i en alguns casos els patrocinadors obtingueren beneficis fiscals fins a quatre vegades superiors a la seva aportació –com ara Endesa, Telefónica, El Corte Inglés i Toyota–.


La Sindicatura de Comptes sosté que aquests anys no ha rebut la documentació necessària per aclarir la resta de comptes. Això s’afegeix a les “irregularitats” que la Sindicatura detectà en la realització de les obres –de més de 800 M €–, per part de la societat pública BIMSA.

Entorn del Fòrum se’n publicaren dues obres el mateix 2004: el llibre col·lectiu L’altra cara del Fòrum de les Cultures, S.A. (Edicions Bellaterra), i L’espai clos. Fòrum 2004: notes d’una travessia pel no-res (Edicions de 1984), en què l’amplíssima quantitat de martingales, malbarataments, enganys i irregularitats que hi vaig denunciar en provocaren un buit mediàtic d’aquests que fan època, sense merèixer tampoc l’atenció de jutges, fiscals ni polítics. Ho advertia Jim Morrison: “No pots tocar aquests fantasmes.” Vam pagar de nou la seva festa: ells continuen ocupant càrrecs públics i nosaltres continuem pagant. Rectifico el títol: van cobrar, però no se n’han anat.

Especulació, negocis, dietes, repressió i explotació laboral, subvencions amigues i una pila de coses brutes –amb fons públics– que no et van contar del Fòrum. Però no sols això: és una etnografia construïda arran del desert de ciment en què es constituí el Fòrum i dels vianants que el solquen.