dilluns, 28 d’agost de 2017

Josep Lluís Facerias (1920-1957), anarquista català


Cartell de convocatòria de la Marxa Maquis del Barcelonès (2017).

JOSEP LLUÍS FACERIAS (1920-1957), ANARQUISTA CATALÀ
[EL VIDRE AL COR, 30-VIII-2015]
 Gerard Horta

El 30 d’agost de cada any, a lindret on fou assassinat per la policia feixista en una emboscada, s’hi commemora la vida de lluita del Face.
 
Cruïlla del carrer del Dr. Pi i Molist i el passeig del Verdum (Nou Barris, Barcelona), on Facerias fou assassinat el 30 d’agost del 1957.

Qui nha mantingut viu el record històricament ha estat la mateixa militància llibertària. La Marxa-Homenatge als Maquis nha organitzat homenatges una pila d'anys i continua fent-ho.

El 2011, dos mesos després de constituir-se com a nucli, la CUP de Nou Barris –comissió municipalista de la Trobada Alternativa de Nou Barris– en féu difusió al districte per homenatjar-lo. Aquest va ser el primer acte públic del nucli de la CUP de Nou Barris des de la seva constitució al juny anterior, i la gratitud que per aquest motiu sento cap als meus companys i companyes de lEsquerra Independentista de Nou Barris i de tot Barcelona és completa, per una raó: la unitat popular se simbolitza a través dactes com aquell. Vam compondre –el Simón– un cartell amb els colors vermell i negre, vam remarcar-hi la ideologia anarquista del Face i vam dipositar-hi un ram de flors amb la senyera i amb dues cintes vermella i negra. El company Joan Marc de la CUP de Nou Barris i lhistoriador i company anarquista Ferran Aisa hi feren un parlament. (I, aquí, les intervencions d’en Josep Garganté, en nom de la Trobada Alternativa de Nou Barris, i d’en Jesús Canal, veí i testimoni de l’assassinat, per a BTV.)
 

El text del cartell que vam difondre feia així:

El proper dimarts 30 d’agost a les 8 del vespre la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) - Trobada Alternativa de Nou Barris us convoquem a portar flors per a en Josep Lluis Facerias, “Face” (6 gener 1920 – 30 agost 1957), militant i guerriller llibertari que a causa de la seva activitat contra la dictadura feixista fou cosit a trets i assassinat a sang freda per la policia espanyola a la cruïlla dels passeigs d’Urrutia i del Verdum i del carrer Pi i Molist, on una modesta placa al terra recorda l’esdeveniment amb aquestes paraules: 

JOSEP LLUÍS FACERIAS
MILITANT LLIBERTARI MORT EN AQUEST LLOC EN UNA EMBOSCADA DE LES FORCES DE LA DICTADURA EL 30 D'AGOST DE 1957 A LES 10.45 DEL MATÍ. 

En “Face” milità a les Joventuts Llibertàries i al Sindicat de la Fusta de la CNT, lluità a 28a Divisió de l’Exèrcit Popular, sobrevisqué a les presons franquistes i continuà el combat a Itàlia i a Catalunya en defensa de la llibertat i la justícia social de tots els pobles del món. Ho féu mitjançant accions de propaganda, atemptats contra personalitats i edificis públics franquistes, i expropiacions bancàries. Volem commemorar la seva memòria i el sentit de la seva lluita en l’aniversari del seu assassinat, que com a veïnes i veïns de Nou Barris fem nostra. Alhora, denunciem la seva marginació de la memòria oficial sota la Transició i del nomenclàtor de Nou Barris: cap escola, cap parc, cap carrer ni cap plaça du el seu nom, ni tan sols en el mateix espai en què fou assassinat, per a més vergonya –un cop més– de la Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona i del Consell de Districte de Nou Barris, perpetuadors simbòlics de l’encara inacabada negra nit del franquisme.

Ets viu entre nosaltres “Face”, no t’oblidem ni a tu ni a tota la gent que sota el feixisme, des de bagatges polítics i sindicals diversos, vau donar la vida per la llibertat i per totes les formes d’emancipació. T’abracem entre flors, company!!!

Hi hagué companys anarquistes que van comprendre la nostra acció com un acte de suport al sentit de la lluita del Face i que se nalegraren, i hi hagué altres persones que consideraren que exclusivament ells, com a únics representants de la causa anarquista, tenien dret de fer-ne lhomenatge. El 2012 i encara el 2013 la gent de la CUP Nou Barris vam continuar encartellant els barris confrontants amb el mateix cartell, tot i que en vam treure les sigles de la CUP i de la Trobada, i vam deixar-ne un fons blanc –per estalviar-nos susceptibilitats associatives amb el grafisme de la CUP– mantenint-hi el roig i el negre, per evitar les discussions del 2011.

Sigui com sigui, des del 2011 shi apleguen un centenar de persones –fins i tot sota el diluvi–. Al capdavall es tractava d'això: visibilitzar la figura del Face, augmentar amb força la presència de persones a la commemoració –sobretot del veïnat de Nou Barris– i exalçar la vigència del seu combat per la llibertat i la justícia social des de lanarquisme català.
 

La gent perfecta pot estar tranquil·la: ja no convoquem ni amb sigles ni sense sigles, malgrat això continuem assistint-hi. No cal dir que ho explico a títol individual a fi de deixar-ho consignat per a futurs cronistes que aspirin a recuperar el record dels temps presents, com també la meva militància a la CUP i la COS, de la qual només he de retre comptes a mi mateix i a la meva pròpia consciència política i sindical. Vaig arribar a Nou Barris el 2009 i ja des de llavors i el 2010, com un veí anònim, vaig dipositar flors i espelmes sobre la placa en saber que el crim es cometé allà, prop de casa. Vaig fer-ho sense demanar permís a ningú ni exhibir carnets (llavors jo era a la CGT).

Qui pensés que algú volia competir per patrimonialitzar el Face no va entendre absolutament res, i és probable que continuï sense entendre-ho. Són els mateixos que quan sa altíssima majestat Ada Colau inaugurà a Nou Narris la plaça de Salvador Puig Antich... no hi assistiren, per no destorbar sa excel·lència suposo (5-III-2016) –és a dir, permeteren que els nous gestors municipals del tardofranquisme fessin un acte propagandístic amb la màxima placidesa–. Quines paradoxes, oi?

No oblidarem el com i el perquè del Facerias, guerriller anarquista català.

Mort a l'estat i visca lanarquia. Vola lliure, Face, tabracem entre flors company!!!