dimecres, 15 de juny del 2016

Les llàgrimes d'Eros

Detall del grup escultòric Eros i Psique (1787-1793), compost
per Antonio Canova (1757-1822).

Les llàgrimes d’Eros
[NIT A CHIAPAS, Edicions 62-Empúries, Barcelona, 2000]
Gerard Horta

¿Qui pot ajudar l’heroi
–qui pot ajudar l’heroïna–
que davalla sol
avall de tot
al pou de l’abisme
rere la boca de l’infern
per afrontar-se a si mateix?
 

¿Qui pot abraçar la ruïna,
sòrdid malabarisme
on el fred és calent
que ni en el condol pateix?

¿Qui pot fer
viatge d’altri
si el que li és dat
és fer-ne el seu?
(¿Que l’acompanyi qui:
aquell matat,
el reu,
l’ou podrit,
el qui fou pervertit?)

¿Quines roses
quins clavells podem donar
al qui transita
com un beat
cap a zona d’ombres,
terra dels morts,
l’immens fangar
que si el cerques t’evita,
car és ell que t’ha d’enxampar?

Tanta remor, desesperats
de mil pors trencades
i espais negats
per les comunions agitades
en llàgrimes de foc…
 

¿Sabem on som
i quin és el fons
i com és el negre
quan s’hi apropa el transtorn?

Que no qualli el vel
sobre la visió dels éssers:
entre la terra i el cel
hi ha la taca del roig,
pulmó dels àngels,
batec de l’univers:
la crida del cor.

Això és el viatge
i la resta és miratge,
si no hi ha concomitància
no hi ha petó, l’única petulància
són els temors de la raó…

¿Qui pot ajudar l’heroi
–qui pot ajudar l’heroïna–
que davalla sol
avall de tot
al pou de l’abisme
rere la boca de l’infern
per afrontar-se a si mateix?