dimarts, 9 de febrer del 2016

Interferència


“Be Negre”, de Marc Parrot.
Dins el CD Interferència (2007).

INTERFERÈNCIA

Avui, per primer cop a ma vida i arran de latzar salvatge, he topat aquest viatge d’en Marc Parrot. Mha atret...


Sóc alienígena extraterrestre,
sóc un be negre que no té ramat,
sóc habitant de l
univers campestre,
dos petaners són els meus guies interstel·lars.
 

 Seguint esteles de cargol-treu-banya
he anat perdent-me per camins d
argent,
però sempre amunt, de cara a la muntanya,
buscant fer el cim d
un pic inexistent.
 

I vaig llençant missatges per si algú els sent i els vol
i vaig seguint els rastres
que em porten a altres móns.


Lluny del sud i lluny del nord,
lluny de l
òrbita global,
lluny dels marges racionals,
d
un camí que vaig fent sol.

Vaig albirant sobre l
estratosfera
meteòrits que em creuaran el cor,
recollint llamps per anar sembrant tempestes
i omplir-me l
esperit de trons.


***

Contingències. El destí.