ACOMIADAMENTS MASSIUS DE PDI-LABORAL A LA UB SENSE PROJECTE D’UNIVERSITAT
PÚBLICA AL DARRERE
[COS UB]
[COS UB]
La secció sindical de la COS UB dúiem massa temps
sense manifestar públicament la nostra visió del que ha succeït darrerament, ja
que estem treballant col·lectivament dins la candidatura de TranFormem UB (COS,
CGT-PPA, APR) amb la qual vam guanyar les passades eleccions al Comitè
d’empresa de PDI-laboral (12 membres sobre 27 totals). Ateses les
circumstàncies que estem vivint, hem decidit explicar-vos-en la nostra
perspectiva: cal actuar amb urgència.
Lamentablement, el que era previsible comença a
materialitzar-se: el nou equip de govern de la Universitat de Barcelona està
demostrant que no té cap projecte de racionalització del model públic
universitari que hauria d’encarnar. Seguim sense que es defineixi ni la carrera
acadèmica ni la seva continuïtat; sense propostes de dignificació
sociolaboral dels treballadors precaris –que en el cas del personal docent investigador
ja s’apropen al 40% de la plantilla–; i tampoc no ens sembla que es vulgui fer
una distribució adient dels recursos que prioritzi una docència i una recerca
de qualitat, però també mesures que afavoreixin l’accés de les classes
treballadores als estudis universitaris o un model de contractació en les
diferents categories laborals que eradiqui la precarietat dins de
l’Administració pública. I el que és tant o més preocupant: veiem com es pretén
bastir una universitat des de les altes jerarquies, d’una manera opaca, gens
participativa i en definitiva molt poc democràtica.
Al mes de març els companys i companyes
representants del Comitè d’empresa (PDI-laboral) i de la Junta
(PDI-funcionaris) vam mantenir dues reunions amb la vicerectora de Professorat,
Dra. Mercè Pallàs. Se’ns va anunciar que la Generalitat de Catalunya estava
negociant la dotació per a aquest any de la UB, que segons la Generalitat hi
havia l’equivalent a 62 places amb docència completa que calia acomiadar, i que
això s’havia de resoldre per al setembre vinent, del 2017. Igualment se’ns
anuncià que, per al setembre del 2018, pretenien implementar el punt cinquè de
la normativa del PDA aplicant el Reial Decret-Llei 14/2012 del govern
del PP en el sentit d’augmentar la docència de professorat a jornada completa a
32 crèdits. En cap moment es va plantejar negociar-ho amb el Comitè d’Empresa
de PDI laboral i la Junta de PDI funcionari, ni tampoc obrir un procés de
negociació amb tots els equips deganals de la universitat. Tot plegat s’ha
reduït a convocar sessions “informatives”.
En poques setmanes això ha fet un tomb i ens trobem
que l’equip de govern actual, d’una manera completament unilateral, pretén
aplicar aquest reial decret amb vista al setembre del 2017, sense ni tan sols
garantir que s’acompliria això que el mateix reial decret estipula: assegurar
les reduccions de docència a 16 crèdits en funció de la valoració acadèmica de
la feina.
Tot això succeeix en un context de manca de resolució dels plans d’estabilització del professorat laboral –associat, lector i agregat interí–, de les condicions de treball i les tasques atribuïdes als becaris predoctorals i, afegim-ho, de precarització del PAS –ja que s’han convocat places de beques de col·laboració completament precàries per substituir llocs de treball de PAS–. A les dues reunions amb la vicerectora no vam rebre cap resposta sobre l’import exacte del deute de la Generalitat de Catalunya amb la UB: desconeixem si es tracta de 40, 60 o 80M (milions d’) €, senzillament no se’ns donen les dades i es perpetua una manca de transparència, una opacitat, esdevingudes norma. No sabem per quin motiu la Generalitat afirma que no vol fer front al finançament del nou edifici de la Facultat de Dret, que es va valorar en 21M € davant del Consell de Districte de les Corts i que ha acabat tenint un cost de 44M € en la fórmula de col·laboració público-privada amb la qual s’ha finançat. I també desconeixem quin és el forat exacte del Parc Científic ni si s’està renegociant amb la Generalitat un bescanvi amb el deute que aquesta manté amb la UB. Són, en tots els casos, xifres altíssimes, veritables fortunes, oi?
Per a la COS UB, resulta vergonyós plantejar una reordenació de la docència basada en principis merament economicistes i no pas docents que, fins a cert punt i per a molt professorat, podria semblar que penalitza la tasca docent i que premia la recerca. Una recerca que, recordem-ho, es desenvolupa també arran de la feina d’equips investigadors integrats per personal al qual ni es reconeix ni es paga la recerca que desenvolupa, una feina invisible i no remunerada; una recerca que és valorada absurdament d’acord amb uns rànquings “d’excel·lència” merament quantitivistes sobre els quals –i tant de bo es compleixin les paraules de la vicerectora– cal que es revisin urgentment aquests criteris. Som davant d’unes mesures que es volen imposar sense cap negociació amb el professorat ni amb els seus representants, i que es pretenen aplicar enviant una instrucció general als departaments perquè siguin aquests els qui treguin les castanyes del foc d’una política mal formulada des del principi. Es tracta d’un mode d’actuar despòtic per part de l’equip de govern encapçalat pel Dr. Joan Elias: no era pas això el que se’ns anunciava durant la campanya electoral. No era això, Dr. Elias.
El que d’entrada està en joc per al setembre vinent (2017) són, entre altres elements igualment importants, centenars de llocs de treball de professorat precari amb anys de feina al darrere: com sempre, els dels més febles. I caldrà recordar que, per més que es vulgui parlar d’una reducció de recursos per a la UB, la dotació pressupostària de la Generalitat a la UB és la mateixa del curs passat: 186M €. La COS UB com a secció sindical, i també a través de la nostra tasca dins la candidatura de TransFormem UB –junt amb els col·lectius que la constitueixen–, plantarem cara a una imposició que de cap manera resoldrà els gravíssims problemes estructurals d’un model d’universitat que segueix patrons extremament neoliberals i que, per consegüent, destrueix la funció social de la universitat com a servei públic bàsic. Tant de bo els sindicats que des del 2004 són majoria al comitè d’Empresa de PDI laboral i a la Junta de PDI funcionari (CCOO, UGT, CSIF, CSC) siguin capaços de comprendre la gravetat d’aquesta situació i d’actuar en conseqüència tots plegats.
Seguint el mandat de les dues assemblees de PDI convocades per TransFormem UB al març i a l’abril –amb la participació de més d’un centenar de persones–, us encoratgem a estar a l’aguait de les pròximes convocatòries de trobades, que inicieu processos de debat col·lectiu als vostres departaments i que us animeu a mobilitzar-vos i a transmetre les informacions corresponents. En realitat, depèn del conjunt de companys i companyes que puguem capgirar aquesta situació.
La lluita és l’únic camí.
Barcelona, 25 d’abril
del 2017
Coordinadora Obrera
Sindical – Universitat
de Barcelona (COS UB)
ub@sindicatcos.cat / https://cosub.wordpress.com / @COS_UB
https://www.facebook.com/cosub.coordinadoraobrerasindicalub/?fref=ts ub@sindicatcos.cat / https://cosub.wordpress.com / @COS_UB
