Presa del Palau d’Hivern a Sant Petersburg (24-X-1917).
Insurreccions
contemporànies
[AVUI,
22-VI-2007]
Gerard Horta
[Diversos autors
(2006) Momentos insurreccionales.
Barcelona: El Viejo Topo.]
Les ciències
socials, en general, han emfasitzat molt més les formes estabilitzadores i
autoreguladores dels ordres socials jerarquitzats arreu del món que no les
dinàmiques transformadores en termes diguem-ne igualitaristes. La contemporaneïtat de les
darreres apareix, llavors, com un referent oposat respecte a les variants
del capitalisme, el colonialisme i altres manifestacions econòmiques,
polítiques i ideològiques totalitaristes.
En aquest volum,
s’hi comprenen un seguit d’aportacions sobre emergències revolucionàries en
contextos socioculturals heterogenis, igual que les perspectives, els bagatges
analítics i els àmbits de procedència dels autors. Així, Núñez tracta de
l’aixecament popular a Bolívia el 2003; Antebi, del pas de l’stalinisme al
capitalisme a Albània i la invisibilitzada revolta del 1997; Cima, de les
desercions a l’exèrcit iraquià en la guerra contra l’Iran, la rebel·lió del
1991 a Sulaimānīya i la repressió posterior desencadenada per Sadam Hussein
–amb la complicitat occidental–; l’antropòleg López Bargados –a qui devem la
magnífica Arenas coloniales (Ed.
Bellaterra), sobre la colonització franco-espanyola del Sàhara en la carn dels
Awlād Dalīm– hi analitza la continuïtat estructural de les insurreccions
subalternes al Marroc, de què tria les dels anys 1990 i 1991 per remarcar els
elements racionalitzadors de l’experiència dels
oprimits; l’historiador Miquel Izard –amb 40 anys d’esplendorosa recerca
entorn, sobretot, de la resistència anticolonial a Amèrica–, atén la revolta
popular espontània a Caracas al febrer del 1989 dins el context del liberalisme
econòmic; Cima recull els records del maig del 1968 a París del veterà militant
anarquista català Abel Paz (sobrenom de Diego Camacho); Díaz mostra la
rebel·lió del 1969 a Córdoba (l’Argentina); Pujol, el complex desafiament de
les classes populars de l’Iran contra la monarquia Pahlevi del Sha,
l’imperialisme i el capital, i l’ascensió de l’islamisme que encarnà Jomeini;
Gabriel Izard, el moviment de revolta estudiantil de Soweto el 1976 contra la
imposició de l’apartheid; Bourrinet, la sublevació del proletariat hongarès el
1956; A. Guillamón, la revolució catalana del 19 de juliol del 1936 al maig del
1937; Isanló, les insurreccions dels treballadors alemanys del 1918 al 1921; de
nou Guillamón, la revolució russa del 1917; i Guillot, com a cloenda, la
revolució pagesa a Morelos (Mèxic) el 1914.
La lectura de Momentos insurreccionales és
inqüestionablement recomanable per al lector interessat a conèixer uns
processos que expliquen el present, i a interpretar-lo amb una mirada
emancipadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada