Nou ús antisocial
de la plaça de la
Gardunya
A les darreres
setmanes, d’una manera sobtada, se’ns ha presentat un nou ús antisocial de la
plaça de la Gardunya. L’han descobert les primeres veïnes que han tractat de travessar-la
com solien fer: posant un peu davant de l’altre en una direcció concreta. Passivament
impedint-ho, com un bloc sòlid d’objectes vivents, s’hi han trobat instl·lat un
formiguer humà de turistes tumultuosos. Palplantats o asseguts per terra, en
grups de cinc o de trenta; una munió d’escamots organitzats col·lapsa els 4.200
metres quadrats de plaça impedint-ne un ús racional i, encara menys, veïnal.
Tenen una altra idea del lloc i, per la seva condició de majoria, la imposen:
amb entusiasme i a l’hora convinguda, s’hi troben per degustar envasos i
forquilles de plàstic o broquetes de fusta amb macedònies de colors punxades,
comenten impressions de la Boqueria i, aquí i allà, es mostren i comparen fotos
abans d’abocar-les a les xarxes socials. És una nova parcel·la guanyada per
l’ús badoc, consumista i banal de l’espai públic.
Les qui l’han
descobert s’han retirat a ziga-zagues, pidolant una porció d’espai a cada pas
amb la mímica de la cordialitat al rostre, i han fet córrer la notícia: un
altre espai cedit. Una emboscada més de població flotant, i al mateix temps
permanent, que no ens tornarà mai ni un pam del territori arrabassat. Les qui
ho han sentit i han anat a veure-ho amb els seus propis ulls ho han pogut
corroborar: la plaga del monocultiu turístic creix a un ritme angoixant, a
embestides. Obligades novament a renovar les geoestratègies d’aquell nostrat
“per on caminar si no em convé arribar tard a tot arreu” han esborrat del
plànol mental un altre indret que ja no és accessible. Un altre indret per a la
melangia. Perquè el turisme, a Ciutat Vella, devora espais i només en deixa les
engrunes per a qui escombri.
Per assistir a la
massificació consumista han anat apareixent, allí on hi havia botigues i llocs
de menú a preus raonables, locals de souvenirs i restaurants amb pretensions
que poques veïnes del districte es poden o volen permetre. Llocs enfocats al
consum passatger i poc meditat. El tema ens el sabem de sobra: en l’ús de
l’espai, per quantitat i per poder adquisitiu, el turisme representa un estrat
social clarament privilegiat respecte al veïnat. Per aquesta lògica tan
institucionalment barcelonina que la iniciativa més lloable és la que
persegueix el lucre, ens estem quedant en un laberint sense sortides. Quan va
començar la reforma de la Plaça de la Gardunya alli encara s’hi podia comprar
un enciam, la gent gran hi seia a fer-la petar amb el carret de la compra i
grups d’infants enèrgics hi jugaven a cricket. La reforma ens va costar gairebé
cent milions d’euros dels cofres municipals i, segons ens va dir el govern de
progrés que la va iniciar, “la Plaça
deixarà de ser el traster de la Boqueria per convertir-se en la nova àgora del
barri”. Amb aquest escrit només volem contribuir a fer córrer la veu del
que moltes ja sabeu: el capital ens roba els carrers i les places. Les platges,
els parcs, els barris… el capital ens roba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada