L'Ajuntament i Telefónica

L’AJUNTAMENT I TELEFÓNICA

Barcelona €n Comú renovarà el contacte amb Telefónica. Us en podeu informar al web d’aquesta plataforma electoral, en què al penúltim paràgraf es llegeix: “Per últim, mantenint el compromís amb els treballadors de Telefónica, Barcelona En Comú reduirà la relació contractual de l’empresa de telefonia amb l’Ajuntament de Barcelona de 12 a 6 mesos. Es tracta d’un contracte que caduca en els propers dies i no renovar-lo implicaria l’aturada del servei. No obstant, s’ha reduït amb la voluntat i el compromís de revisar-lo per fer complir els drets laborals dels treballadors des del diàleg de BComú amb Telefónica.”

Com sol assenyalar el company Manuel Delgado, a l’hora de fer ous amb cansalada la gallina s’hi compromet, mentre que el porc s’hi implica. Respecte a haver signat el Compromís de les escales tant se val, perquè l’acte s’inseria en la campanya electoral, de la qual l'exercici del poder en terminis quadriannals n’és l’apogeu. Vénen temps complicats: qüestionar el projecte polític socialdemòcrata de l’alcaldessa i del grup del qual s’ha envoltat –amb ICV manegant-hi– serà considerat injuriós i reaccionari. Sota la classificació de “nova política”, el vell populisme reclamarà els antics i nous figurants que els bipartits (PSC-ICV) i tripartits municipals (PSC-ICV-ERC) han convocat des del 1979. Caldrà actuar fermament serens.

Mentre ens hi preparem passen mesos i legislatures... i la (ben aviat) alcaldessa continua sense informar-nos dels diners que ICV-EUiA deuen als bancs. Ni ella ni la resta de grups municipals no ens en diuen res. Penso insistir-hi a les pròximes 12 dècades, si cal. Només la CUP roman lliure de crèdits bancaris, la mateixa CUP que signà el Compromís de les escales amb les companyes i companys vaguistes, i l’única que l’ha complert. Algú dubta que si la CUP hagués obtingut 6, 11 o 25 cadires també hauria complert aquest acord? Signar solidàriament que no contractaràs un proveïdor no és pas la mateixa cosa que escurçar un contracte a canvi de mantenir la teva pròpia voluntat i arribar al compromís de... (rellegiu-ho, sisplau).

No es tracta de pureses, sacrificis, cessions o adaptacions a contextos canviants, sinó de sostenir una certa coherència amb relació al projecte polític que es defensa. Envoltats de professionals de la farsa, que el que proclames concerneixi el que fas ja és un gran què. Ara bé, si això ha de servir per a alguna cosa és per acumular forces amb vista a alliberar-nos, per tot arreu i algun dia, de tot. Tot el que és sòlid s’esvaeix a l’aire.

Si jo fos un dels treballadors i treballadores en (heroica) vaga de Movistar, proposaria als companys que el dia de la investidura anéssim a l’Ajuntament a participar-hi. Això no succeirà, però. Aquell dia la Plaça de Sant Jaume ballarà com un sol cos un sol ball amb un únic compàs: el del run-run. Un cop investida com a alcaldessa, ella apareixerà al balcó i el poble humil, amb alegria i esperança, bramarà convençut que, en efecte, sí se puede. Ous amb cansalada: oi tant que es pot, oi tant.

Discursos, discursos des d’edificis grandiosos i antics;
antigues catedrals, i palaus i balconades fortes
de pedra i anys. De poder. Discursos, discursos de crits.