Bonaventura Durruti i Joan Herrera

Escenari teatral d’Impostura €n Comú enfront de Can Felipa

(Barcelona, 15-V-2015). 

BONAVENTURA DURRUTI I JOAN HERRERA

[EL VIDRE AL COR, 17-V-2015]
Gerard Horta

Paraules de Joan Herrera (ICV) al míting “Guanyem €uropa” d’Impostura €n Comú el 15 de maig del 2015 davant de Can Felipa (a partir del minut 51.13 del vídeo):

–     “Molt bona tarda a totes i tots. A mi m’agradaria parlar d’on som i de qui som, en quin moment estem i què crec que ens suggereix i ens proposa la gent de Barcelona €n Comú. On som? Som davant de Can Felipa, la fàbrica tèxtil bressol del sindicalisme més combatiu on va estar Durruti...”

Joan Herrera, encarnació plena de la descomunal martingala que ha implicat la transició; empalmador professional de càrrecs públics; símbol vigent del suport orgànic a un sindicalisme burocratitzat, jerarquitzat i subvencionat, fill dels Pactos de la Moncloa del 1978; company de viatge d’una estructura sindical groga com CCOO (ma mare n’era militant des de mitjan setanta, deixant-hi la pell com tanta i tanta gent lluitadora i honesta) –CCOO, la direcció de la qual ha actuat conscientment durant 37 anys en termes del tot desmobilitzadors i despolititzadors de la classe treballadora catalana, amb una xarxa d’alliberats sindicals que en alguns casos porten més de 20 anys als comitès d’empresa escalfant sillons en benefici propi–. Bé, doncs aquesta derrapada obscura de la condició humana, aquest lladregot implacable i cínic dels mots, aquest representant insigne de l’escòria professional del capital i de l’imperialisme, ha apel·lat a “Durruti”. Felicitacions Joan, de debò que “no teniu límits”, estic d’acord amb el vostre lema de campanya.

 Joan Herrera (ICV-Impostura €n Comú),

 empalmador professional de càrrecs públics.

Els companys de viatge de l’Ada Colau, els qui van idear aquest projecte i ella mateixa, no tenen límit. El 2007, quan l’encarnació tardana de la Mare de Déu (ETMD) va interrompre el parlament de l’Imma Mayol, en deia “les forces malignes”. Són les mateixes forces d’on surten els diners que permeten pagar la costosíssima campanya que Barcelona €n Comú du a terme. Uns diners que, al seu torn, procedeixen de la Caixa, per més que algun company pretengui negar aquesta evidència.

En aquesta nova dramatització política del divendres passat –on un cop més, del principi al final, Bcn €n Comú va enganyar una audiència necessitada de fe tot predicant-los fal·laçment el que no han fet, fan ni faran– s’hi va qüestionar, és clar, la Troika. Per contra, ningú no va plantejar de fotre el camp d’aquesta revisitació contemporània del IV Reich que és la Unió Europea. Com diu aquell, no fotem! Amb el munt de diners que és possible guanyar dins l’àmbit del parlamentarisme europeu, oi Ada? Guanyem €uropa!!!

Crido els companys i les companyes anarquistes de Barcelona a saludar Joan Herrera de part meva quan el vegeu. Friso per poder-ho fer personalment.

***

Post Scriptum: El que veritablement penso de Joan Herrera per força m’ho he d’autoreprimir. El que en penso, de la UE, és aquí: “Viaranys sociopolítics respecte a la Unió Europea del IV Reich”, al núm. 9 de Mirmanda, la revista de la Catalunya Nord.

Post Scriptum II (18-V-2015): Els miralls retornen sempre imatges deformades. Aquestes són les lògiques del PentaGrup Municipal 1979-2015. Al cap de dos dies, els senyors d’ICV s’emprenyen perquè ERC remet al PSUC...