L'enquesta

L’ENQUESTA

El diari encarrega l’enquesta. Guanyarà l’abstenció. L’enquesta atribueix a la CUP entre 2 i 3 regidors, però el diari publica que la CUP n’obtindrà entre 0 i 2. El diari no publica què votarà la gent, no ho sap ningú això. De fet, tampoc no publica ni el resultat de l’enquesta: és un diari com els altres que ens ha acompanyat durant totes aquestes dècades, per què hauria de fer-ho?

Els diaris no publiquen enquestes, sinó que creen realitats. Per mostrar-les, és clar, com a consensos socials, l’actualitat o les notícies del món.

D’això en diem el poder de la representació.

***

Post Scriptum: Quan un planteja argumentacions polítiques crítiques –amb més o menys sarcasme, amb major o menor profunditat– espera, desitja i anhela ser rebatut amb argumentacions polítiques.

Resulta paradoxal que explicitis els vincles d’ICV amb Aigües de Barcelona i que l’endemà t’anomenin dogmàtic i purista. No sóc un intel·lectual mediàtic, ni famós, ni amb un status eminent. “Sóc un home, només un home”, deia l’Antonin Artaud. Algú que al llarg de la vida ha intentat que hi hagués una certa correspondència entre el que escriu, el que diu i el que fa. D’altres d’aquests que no paren d’insultar-me esdevenen el centre del món, jo amb prou feines aspiro a ser el centre de mi mateix, i a comprendre allò de “no jo en tu, sinó tu en mi...”.

Ahir, quan em ficava en la pell de la Colau i el buscar-se la vida, com altra gent de Barcelona €n Comú –i com altra gent que podríem veure en totes les altres candidatures en totes les societats del món–, desconeixia la feina del seu marit i la mena de vincles que implica aquesta feina. És la mena de situacions en què m’adono de la meva profunda ingenuïtat i, sí, de la meva profunda estupidesa. M’estimaré més, sempre, concebre la vida com un ingenu, per més fortes que siguin les clatellades que plouen.