TORRE MAPPFRE, HOTEL ARTS: RUM-RUM
Un company qualificà la cantant de sobre com la Mare de Déu tardana: “Per algun error
atzarós ha vingut després de la primera i li han robat el protagonisme històric”. Genial, Blai!
Suposo que la seva aportació a la societat de l’espectacle, afegint-se a la grotesca i lamentable parodització de l’igualment i llargament ambiciós Alfred Bosch, respon a l’equip de comunicació de sota (vaig pescar la imatge pel twitter). Al vídeo, tots plegats aporten son granet de sorra a la renormalització lingüística del nord-est peninsular i a l'obligat peatge folkloritzador –fossilitzador– de sardanistes i castellers.
Suposo que la seva aportació a la societat de l’espectacle, afegint-se a la grotesca i lamentable parodització de l’igualment i llargament ambiciós Alfred Bosch, respon a l’equip de comunicació de sota (vaig pescar la imatge pel twitter). Al vídeo, tots plegats aporten son granet de sorra a la renormalització lingüística del nord-est peninsular i a l'obligat peatge folkloritzador –fossilitzador– de sardanistes i castellers.
Per a Barcelona en Comú continuem sent
al 1977: en blanc-i-negre. Vota el cambio. Atenció al minut 1.23. Hi és la clau de tot: l’imparable bé comú de les fascinacions urbanístiques de la nova política es redueix a... la Torre Mapfre i l’Hotel Arts. Des d’allà, els Senyors contemplen la dansa de les abelles obreres. Elles no estimen les places, estimen l’unica plaça que apareix al vídeo, la de Sant Jaume, perquè el que estimen és el poder polític. El seu. En diuen “defender el bien cómún”.
Guanyem Barcelona: per un grapat de regidors.
Guanyem Barcelona: per un grapat de regidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada