La fauleta d'Ada Colau, ICV i el DESC

Campanya electoral municipal del maig del 2007.

Ada Colau contra “les forces malignes”: la classe política del PentaGrup Municipal PSC-ICV/EUiA-ERC-CiU-PP.

LA FAULETA D’ADA COLAU, ICV I EL DESC

Subscric les paraules que l’Ada va expressar en aquest acte electoral d’ICV al maig del 2007. Un grup de gent amiga de les activitats recreatives vam dur a terme una acció conjunta amb la gent de V de Vivenda en aquells mateixos temps. Allà vaig conèixer l’Ada i, igual que haurà succeït a tanta altra gent, el respecte que li tenia venia d’aquest treball autònom i de base.

Això del vídeo succeïa el 2007. Penseu-hi. Fa un temps l’Ada Colau protagonitzava un programa del serial televisiu “El convidat”. Hi explicava que des del 2009 treballava per 1.400 € al mes al DESC (Observatori pels Drets Econòmics, Socials i Culturals), “una mena d’ONG” que en diu ella. Una ONG l’existència de la qual resulta incomprensible sense ponderar-hi el paper d’en Jordi Borja (Bandera Roja, PSUC, ICV: i, junt amb en Bohigas, urbanista actiu en el desenvolupament del model Barcelona des dels primers vuitanta).

Bé, això del Jordi Borja ni ho va dir ni ho ha dit mai, crec (desmentiu-me si no és així, sisplau). La qüestió és que la militància de l’Ada Colau a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca l’ha feta com a  alliberada del DESC fins al 2014 o el 2015, un organisme del qual tractarem d’aquí a poc. No sé si la Gala Pin també ha estat alliberada del DESC ni durant quant de temps per ser també a la PAH; però sí que sé que la gent treballadora que hem acudit i que hem donat suport a les crides de la gent digna de, per exemple, 500 x 20 a Nou Barris, sabíem que ningú de 500 x 20 estava alliberat per ningú, ni ells ni la gent veïna que hi anàvem. I algun cop que l’Ada hi era, jo no concebia que li paguessin per ser allà, que la seva professió consistís a militar i treballar allà.

Quan vaig adonar-me que el que ICV i el DESC havien fet –amb la participació conscient o inconscient d’Ada Colau– consistia a integrar l’activista dins la seva pròpia estructura i, alhora, construir una figura social que pogués visibilitzar-los com a  marca blanca al futur, vaig sentir una sensació d’engany. Un engany organitzat d’una manera brillant, increïblement professional.

Fauleta: El 2007 una militant combativa curtcircuita míting d’ICV. ICV continua la davallada política (i evidentment electoral) cap a l’abisme. La direcció política d’ICV veu potencial en la noia. El 2009, aquesta mateixa militant entra a treballar a l’Observatori DESC: la feina rau a esdevenir activista professional fins a aparèixer com a cara visible de la PAH de Barcelona, i consegüentment en qualitat de figura mediàtica emergent. El 2015, aquesta persona encapçala la llista d’ICV a les municipals.

Sona malament, oi? “Les forces malignes...”. És terrible. Quan alguns defensem la interpretació que aquestes forces malignes tenen màscares diverses des del 1979 ens referim justament a això. El que era inimaginable és que una companya que ho denunciava el 2007 acabés encarnant-se com una d’aquestes màscares el 2015.

Barcelona €n Comú és una aspirant més a gestionar amablement el capitalisme municipal sota el marc colonial espanyol. Remeten a “tornar” l’Ajuntament a la gent, com si del 1979 al 2011 la gent treballadora de la ciutat hi hagués pintat res, a l’Ajuntament. Aquest cinisme m’esborrona, el trobo esfereïdor.